Tot per la ‘puta pasta’

L'autor lleidatà Emili Bayo va guanyar el VI Premi Crims de Tinta amb aquesta novel·la

Puta pasta Emili

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Puta pasta, d’Emili Bayo (RBA La Magrana), va rebre el VI Premi Crims de Tinta i va ser un dels llibres més venuts el passat Sant Jordi a les comarques de Lleida. El protagonista de la novel·la és en Marc Tramós, propietari d’una empresa de serveis lingüístics en hores baixes per culpa de la crisi. El retrobament d’en Marc amb la Verònica, ara secretaria d’un diputat i antiga amiga de la infància d’en Marc, significa el punt de partida de la trama. De seguida, la Vero li proposa una feina molt senzilla: robar una bossa amb dotze milions d’euros amagada al despatx del diputat. Tot sembla molt fàcil: no hi haurà ningú a casa, les alarmes estaran desconnectades… I serà un robatori que ningú denunciarà, a més, perquè són diners que no existeixen, diners negres. Pot ser la salvació per a en Marc i la seva empresa. Però evidentment, les coses no surten com haurien de sortir.

Puta pasta, ambientada principalment a Barcelona (i en part a Lleida) en un xafogós i asfixiant estiu del 2010, projecta el seu focus crític en la societat, com tota bona novel·la negra: un temps de crisi, de corrupció política i policial i de total impunitat per a tothom que tingui diners i contactes. La novel∙la s’estructura a partir de tres punts de vista: el de Marc Tramós, que alhora exerceix de narrador, un perdedor irremeiablement atret per les femmes fattales, sarcàstic, amb un sentit de l’humor més negre que la novel·la; el de l’inspector d’Hisenda Eudald Martí Cortina, encarregat d’auditar els comptes del diputat i els seus socis (un constructor i una banquera); i el del sotsinspector Manuel Torredelplà, policia caigut en desgràcia i marginat pels seus companys.

Cada un d’ells necessita alguna cosa desesperadament: en Marc, diners per salvar la seva empresa o emprendre un nou projecte; l’Eudald, ha convertit la seva investigació en una qüestió personal i busca justícia; per a Manuel resoldre el cas significaria rescabalar­se de tants anys d’oblit i humiliació. Tots tres tenen en comú el fet de no ser herois (n’estan ben lluny) sinó supervivents desencantats que topen una i altra vegada contra la crua realitat, incapaços de fer justícia.

Bayo construeix una trama que atrapa el lector i que avança gràcies a diàlegs punyents i divertits, girs inesperats i un final imprevisible. A través de l’humor i la ironia, fa una crònica de la realitat social i política del país i ha aconseguit convertir­-se en tota una sorpresa el passat Sant Jordi, tot i que es tracta d’una novel·la que mereix un llarg recorregut.

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Un comentari
  • JOMATEIXA
    25 maig 2015 at 11:33
    Deixa una resposta

    Aquest Sant Jordi ems vaig gastar el pressupost en llibres d’autors lleidatans i aquest també és un dels que tinc pendents de ressenyar.

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES