La novel·la pòstuma d’Antonio Tabucchi

A 'Per a Isabel' trobem la prosa personal i bellíssima del millor Tabucchi

per a isabel

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Per a Isabel és el darrer llibre d’Antonio Tabucchi, (Pisa, 1943-Lisboa, 2012), publicat de forma pòstuma el 2014, en castellà per Anagrama i en català per Edicions 62. Sembla que aquest llibre estava escrit des de fa anys, més o menys des de mitjans dels noranta, i que l’autor en va ajornar la seva publicació per diferents motius, un dels quals podria molt ben ser que no l’acabés de considerar rodó del tot o que el volgués revisar o millorar.

Es tracta d’una novel·la breu, en la qual es troben molts elements d’altres llibres seus. Els personatges ens són familiars si hem seguit a Tabucchi, i també ho són les situacions i els paisatges entre els quals es mouen. L’autor considerava que un llibre era un petit univers en expansió i així entenia la seva pròpia literatura, tan singular i personal.

El mandala del subtítol fa referència a aquesta figura simbòlica de l’hinduisme. Tabucchi articula la narració en nou capítols, cercles concèntrics que ens porten des de Lisboa fins a Macao per retornar a Europa, als Alps i a la Riviera, a la recerca d’aquesta misteriosa i esmunyedissa Isabel, que es transforma en ocasions en una altra dona, Magda, i de la qual els diferents personatges que hi van tenir alguna relació ens n’ofereixen un retrat difús, imprecís i inquietant alhora.

Amb una tècnica que en ocasions sembla gairebé de novel·la detectivesca, el protagonista cerca aquesta dona fent un camí llarg que l’enfronta amb tot un mosaic de persones de tota mena i condició i que ens evoca la història complexa de Portugal, la seva relació amb les colònies i els llargs i difícils anys de la dictadura salazarista. El viatge del protagonista esdevé, de fet,  metafòric, i el llibre no ens ofereix un desenllaç convencional sinó una mena de recerca del fons de cadascú, una visió poètica i en ocasions surrealista d’un món complex en el qual els misteris més grans es manifesten sobre tot a través de l’interior enigmàtic i ombrívol dels homes i les dones.

Tot i que el llibre no és dels millors de l’autor, cosa que sovint s’esdevé amb aquestes obres pòstumes que no compten amb el vist-i-plau dels escriptors, en ell hi retrobem la prosa personal i bellíssima del millor Tabucchi, sobretot en la primera meitat de la narració, cosa que fa pensar que la resta es trobava encara en un cert procés de possible  revisió. De tota manera, i considerant aquesta circumstància, s’agraeix aquesta publicació que ens retorna de nou al món de vegades boirós i complex però sempre fascinant de l’autor.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • El comissari Méndez, després de González Ledesma

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Confesso que em vaig acostar a aquest llibre amb sentiments contradictoris i alguns prejudicis. Això de les continuacions i recuperacions de personatges de...
  • Una Islàndia freda i remota

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Salamandra manté la seva aposta per l’autor islandès Jón Kalman Stefánsson (Reikiavik, 1963) amb la publicació de la tercera entrega de la...
  • Els passatges són màquines del temps

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El primer que cal dir de Barcelona. Llibre dels passatges (Galaxia Gutenberg) és que es tracta d’un volum singular, una mena d’híbrid que podríem...
  • Les criades de Jacob

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Sempre és una bona notícia quan un llibre que -aparentment- estava oblidat, de sobte torni a la primera línia. Moltes vegades és el...