L”Otello’ de Verdi tanca temporada a l’Òpera de Bilbao

Marco Berti va demostrar tenir capacitats per a interpretar l'Otello, rol escrit per a un 'tenore di forza'

 

Pol Avinyó. Bilbao / @polavinyo

Giuseppe Verdi i el seu amic i llibretista Arrigo Boito van posar en els seus inicis el nom provisional de Iago a la seva òpera Otello per dos motius: primer, perquè el 1816 Rossini havia estrenat el seu Otello amb força èxit i encara es representava a Itàlia; segon, perquè el personatge de Iago va captivar Verdi i en va fer una creació magistral, sent el personatge en el qual recau tot el pes de l’obra per les seves maquinacions perverses.

El rol principal està reservat per als mes grans: Otello, el general venecià d’origen moro, està escrit per a un tenore di forza, una veu molt gran que ha de basar-se en una gran resistència per a superar les dificultats del rol. Al Palacio Euskalduna de Bilbao, Marco Berti va demostrar tenir capacitats per a interpretar aquest paper, tot i que la seva resistència va començar a defallir al duo final del segon acte. Com a innocent esposa d’Otello, la soprano Lianna Haroutounian va fer seva a Desdemona amb una veu angelical, quan sap que Otello l’assassinarà i resa el famós Ave Maria que va glaçar a molts dels assistents. Un dels tres grans rols per a la corda de baríton que Verdi va escriure és, sens dubte, Iago: cal mes intel·ligència que veu, cada frase i cada accent s’han de matissar per ser creïble. El jove Juan Jesús Rodríguez va realitzar una bona creació del malèfic Iago i si segueix pel bon camí, pot esdevenir un gran baríton verdià.

Tots els personatges secundaris van rodar al bon nivell al que ens tenen acostumats a l’Òpera de Bilbao, sobretot en Vicenç Esteve com Roderigo i Jon Plazaola en el vistós rol de Cassio. Llàstima, però, de la poc agraciada veu de Iosu Yeregui, que va estar totalment fora de lloc com Lodovico. El cor va fer un bon esforç en omplir la sala amb un cant homogeni sabent estar en cada escena, que en aquesta òpera te força intervencions. El director Riccardo Frizza va estar bé en diversos moments però amb poques idees en molts altres, la seva direcció es pot titllar de descafeïnada; no hi va imprimir la força que necessita aquesta partitura en moltes parts. La posada en escena, de caire clàssic, va fer fàcil la comprensió de l’obra i cal destacar l’excel·lent vestuari de Lorenzo Caprile. Amb aquest títol acaben la temporada a Bilbao i encaren la recta final del seu projecte tutto Verdi. Desitjo trobar mes encerts en el seu proper Don Carlos versió francesa en cinc actes, un repte més gran que aquest Otello que segur serà reeixit amb més encerts.

 

__________

Otello / Giuseppe Verdi / Palacio Euskalduna de Bilbao / Orquestra simfònica de Bilbao / Cor de l’òpera de Bilbao / Director musical: Riccardo Frizza / Direcció del cor: Boris Dujin / Intèrprets: Marco Berti, Lianna Haroutounian, Juan Jesús Rodríguez, Jon Plazaola, Vicenç Esteve, Iosu Yeregui, Maria Jose Suarez, Federico Sacchi i David Aguayo / Direcció d’escena: Ignacio Garcia

Categories
ClàssicaESCENAMÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES