Què s’amaga al darrere de l’escriptor Hugo Mendoza?

'L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza' és el debut literari de Joaquín Camps

confidenciaLaura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza (Planeta en castellà i Columna en català amb traducció de Núria Parés) és el debut de l’escriptor Joaquín Camps. Es tracta d’un thriller que traspassa les fronteres del gènere per ser més que una novel·la d’intriga trepidant en què no falten les històries d’amor i desamor, les traïcions, els secrets, els enganys, els jocs d’aparences i els desitjos de poder i submissió. Alhora, s’hi veuen temes lligats a l’actualitat com les màfies o la pedofília. El llibre compta a més amb un atractiu afegit, ja que obre la porta als ressorts del món editorial i tot allò que envolta els llibres i l’escriptura, la guinda per al lector empedreït.

Víctor és un professor de literatura de la Universitat de València que porta una vida fora del comú, amb un deute de joc i una acusació de violació amenaçant constantment la seva paupèrrima estabilitat. Expert en l’obra d’Hugo Mendoza, es veurà embolicat en una inquietant investigació que el portarà a aprofundir més encara en la vida i obra del seu autor favorit. I és que Mendoza, escriptor de renom, va morir en el mar fa una dècada, però la seva vídua continua rebent un manuscrit per publicar cada 3 desembre.

Els personatges són un dels punts forts de la novel·la. Víctor és el personatge central, però al voltant d’ell Camps teixeix tota una xarxa de secundaris encara que no queden tan en segon pla, com la vídua d’Hugo Mendoza, la germana d’aquesta, l’editora Pilar Boluda, i fins i tot el propi autor, qui planeja per cada pàgina i de qui al lector li van arribant pessics del seu perfil. Són personatges fora del comú, carismàtics i, sobretot, amb clars i ombres, imperfectes, humans. Per exemple, Víctor és un seductor, però capaç d’enamorar-se de veritat; o Ana Cifuentes, aparentment fràgil i manipulable és, al mateix temps, tenaç i decidida. És cert que en algun cas són personatges excessius, com Paloma, que constantment recorre a la vulgaritat i a la grolleria com un escut protector per amagar el seu cor, però de forma tan exagerada que deixa de ser real.

Joaquín Camps ofereix, en les 800 pàgines que componen la novel·la, una història complexa amb diferents incògnites i carreteres secundàries, una obra sòlida i quallada, amb sorpreses que arriben al lector amb la guàrdia baixa i l’obliguen en ocasions a parar i haver de recompondre el quadre. El ritme és elevat i el relat és bastant visual, però en ocasions la prosa està excessivament carregada de recursos i jocs literaris que acaben empatxant una mica. Amb tot, Camps no deixa d’alimentar l’interès del lector amb una història rodona i sense fissures. Una novel·la que t’atrapa en els misteris que s’amaguen darrere de la figura de l’escriptor Hugo Mendoza.

Categories
LLIBRESNovel·la negraThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La filla petita de Freud

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice), d’Elisabet Riera, és un d’aquells llibres difícils de classificar. És una biografia però no del tot i tampoc...
  • Calatrava no va actuar sol

      Román Fernández. Barcelona La pertinença d’identificar o no l’arquitectura com art és un debat sense fi en el si de la professió. Si bé és indubtable que comparteix...
  • Poca vida però molt llibre

      Salvador Rich. Barcelona Aquesta és la història de quatre amics al llarg dels any. Es coneixen a la universitat i els seguim al llarg de tres dècades més....
  • Postals del vell Japó

      Antoni Garcés. Barcelona A través de la col·lecció “Maestros de la literatura japonesa”, Satori Ediciones ens apropa obres no tan conegudes dels grans autors nipons com Soseki o...