‘I due Foscari’, energia per a Plácido Domingo

El tenor va demostrar al Liceu estar en plena forma als seus 74 anys

 

Pol Avinyó. Barcelona / @polavinyo

I due Foscari es un dels títols fora de repertori de Verdi, i que mereixeria un millor tracte, extret del drama de Lord Byron amb el mateix títol que es va compondre durant els “anni di galere”, anys de presidi que va viure Verdi a inicis de la seva carrera, quan havia d’enllestir obres amb poc temps per a complir els contractes d’alguns empresaris teatrals sense escrúpols.

Uns mesos abans de l’estrena d’I due Foscari, Verdi havia tingut un bon èxit amb l’òpera Ernani, aquest títol tan espanyol que tot just fa unes setmanes cantava Plácido Domingo al MET de Nova York i que tanta polèmica ha tingut, fins al punt que alguns periodistes li han demanat que es retirés. Això va fer que molts anéssim al teatre amb la por al cos, però Domingo va demostrar estar en plena forma als seus 74 anys: la seva interpretació del dux venecià va ser d’antologia amb una força fora del comú, donant sentit a cadascuna de les paraules i fent-nos sentir culpables com si el públic forméssim part del Consell dels Deu i volguéssim exiliar al seu fill Jacopo, interpretat pel tenor Aquiles Machado. La veu d’aquest ha guanyat cos i potencia, llàstima que tots els aguts estiguessin cridats. Si passem per alt aquest fet, va executar una molt bona interpretació enduent-se sonades aclamacions en les seves dues àries. Com a esposa turmentada de Jacopo, vam tenir l’esperat debut al Liceu de Liudmyla Monastyrksa, una soprano amb una veu enorme i d’una gran fermesa; el seu cant és molt segur i va fer vibrar tota la sala enduent-se la més gran ovació de la nit. Tant de bo puguem gaudir-la en properes ocasions.

Del traïdor Loredano, enemic de Francesco Foscari, es va fer càrrec el baix Raymond Aceto amb diverses intervencions al nivell dels tres protagonistes. En el papers secundaris Josep Fadó es va fer notar per el seu enorme cabal de veu i Mireia Miró per la bellesa del seu timbre. Cal destacar la gran tasca del cor que en aquestes òperes de joventut verdianes té força feina i la va complir amb una gran solvència. La direcció musical va anar a càrrec d’un altre debutant a la casa, Massimo Zanetti, bon coneixedor de les partitures verdianes, que va imprimir el caràcter fosc que té la partitura amb una orquestra que ha estat per sobre del nivell que ens té acostumats. Que ningú pensi que en Plàcido es retirarà, tenim baríton per a estona, i més sabent que l’any vinent celebrarà els 50 anys del seu debut al Liceu posant-se a la pell d’un altre dux venecià, Simon Boccanegra.

 

________

I due Foscari de Giuseppe Verdi en versió concert / Gran Teatre del Liceu / Orquestra del Gran teatre del Liceu / Direcció musical: Massimo Zanetti / Intèrprets: Plácido Domingo, Liudmyla Monastyrska, Aquiles Machado, Raymond Aceto, Josep Fadó, Maria Miró, Joan Prados i Xavier Comurera / Cor del Gran Teatre del Liceu / Directora: Conxita Garcia.

Categories
ClàssicaESCENAMÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La vida grisa de tres germanes

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Quan les obres de teatre esdevenen clàssics indiscutibles acostumen a generar noves lectures i interpretacions basades en l’original. En aquest cas l’autora alemanya...
  • ‘Federico García’, la passió d’un poeta

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal He dubtat si titular l’article «Estimat Federico» perquè el que he vist al Teatre Romea és ni més ni menys que una carta...
  • Una monja entre l’art i el poder

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Goya l’obra La autora de Las Meninas, una història situada en un futur proper, l’any 2037. La crisi econòmica ha...
  • Una història dual d’art i amor

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu pas per la Sala Atrium arriba a La Villarroel, on romandrà fins el primer de maig, Broken Heart Story. Aquesta...