‘Algú com tu’, una història d’amor entre Barcelona i París

Amb aquesta novel·la Xavier Bosch va guanyar el Premi Ramon Llull 2015

algucomtuMarta Planes. Lleida / @martaplanes

Amb Algú com tu (Planeta en català i castellà), novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull 2015, Xavier Bosch deixa de banda Dani Santana, protagonista de les seves darreres obres, i descriu una breu però intensa història d’amor entre una dona casada de Barcelona i un galerista d’art de París.

Algú com tu és la crònica de la recerca i reconstrucció de l’idil·li de cinc dies entre la  Paulina Homs i el Jean-Pierre Zanardi, a través dels records, les cartes, la relació de fets inconnexos i el testimoni de les persones que van compartir l’enamorament clandestí d’aquesta parella. La Gina, filla de la Paulina, descobrirà  molts anys després de la mort de la seva mare el gran amor que la va marcar per sempre. La Gina, quan arriba més o menys a l’edat que tenia la seva mare quan va morir, sent la necessitat de recordar-la i conèixer-la més.

La novel·la comença i transcorre en bona part a Barcelona però la ciutat protagonista, pràcticament un personatge més, és París. La capital francesa, ben coneguda i estimada per l’autor, protagonitza bona part de l’acció d’Algú com tu donant a conèixer al lector els carrers menys turístics, els de les galeries d’art i les llibreries. Aquestes últimes, precisament, són l’altre personatge “no humà” de la novel·la, tant pel paper que juguen narrativament, com per l’elogi, gairebé un homenatge, que en fa Bosch. La novel·la arrenca en una biblioteca d’escola per traslladar-nos més endavant a altres temples literaris com la llibreria Foyles de Londres o la llibreria Shakespeare & Co de París i l’entranyable llibreria 22 de Girona. “Si mai em perdo, busca’m en una llibreria”, diu en Jean-Pierre, que és un home que sedueix la Paulina amb la paraula.

Algun lector o lectora pot acostar-se a la novel·la amb prevenció: un autor que ha escrit tres llibres sobre corrupció, mitjans de comunicació, intriga i misteri, sabrà trobar el registre per explicar una història on els sentiments són més importants que l’acció? Doncs sí, Xavier Bosch aconsegueix explicar la relació entre la Gina i en Jean Paul de manera natural, sense caure en l’abisme del melodrama però també sense distanciar-se’n massa per no semblar cínic. L’altre gran mèrit de Bosch és que, després de tractar amb Dani Santana, ara es posa en la pell de dos personatges femenins, la Paulina i la Gina. Demostra, doncs, que les etiquetes només són això, etiquetes i deixa palès que el canvi de registre li ha sortit rodó. 

Categories
LLIBRESRomàntica
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Un nen prodigi

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fer parlar als infants és ja tot un recurs narratiu amb una llarga tradició. Aquest recurs pot presentar moltes variants, des d’una visió...
  • Història, memòria i identitat

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal “Coneixia la història, ignorava la veritat”. Amb aquesta citació de Carlos Fuentes encapçala Kirmen Uribe la seva darrera novel·la, publicada en català per...
  • Signatures de Sant Jordi 2017

    Ja tenim aquí el recull de signatures de Sant Jordi. De moment, adjuntem les que ens han arribat. A mesura que s’apropi el 23 d’abril, les anirem actualitzant (amb...
  • ‘Lady Susan’, el més desconegut de Jane Austen

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal A l’ombra de les sis grans novel·les de Jean Austen –Seny i sentiment, Orgull i prejudici, Mansfield Park, Emma, L’abadia de Northanger i...