‘Algú com tu’, una història d’amor entre Barcelona i París

Amb aquesta novel·la Xavier Bosch va guanyar el Premi Ramon Llull 2015

algucomtuMarta Planes. Lleida / @martaplanes

Amb Algú com tu (Planeta en català i castellà), novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull 2015, Xavier Bosch deixa de banda Dani Santana, protagonista de les seves darreres obres, i descriu una breu però intensa història d’amor entre una dona casada de Barcelona i un galerista d’art de París.

Algú com tu és la crònica de la recerca i reconstrucció de l’idil·li de cinc dies entre la  Paulina Homs i el Jean-Pierre Zanardi, a través dels records, les cartes, la relació de fets inconnexos i el testimoni de les persones que van compartir l’enamorament clandestí d’aquesta parella. La Gina, filla de la Paulina, descobrirà  molts anys després de la mort de la seva mare el gran amor que la va marcar per sempre. La Gina, quan arriba més o menys a l’edat que tenia la seva mare quan va morir, sent la necessitat de recordar-la i conèixer-la més.

La novel·la comença i transcorre en bona part a Barcelona però la ciutat protagonista, pràcticament un personatge més, és París. La capital francesa, ben coneguda i estimada per l’autor, protagonitza bona part de l’acció d’Algú com tu donant a conèixer al lector els carrers menys turístics, els de les galeries d’art i les llibreries. Aquestes últimes, precisament, són l’altre personatge “no humà” de la novel·la, tant pel paper que juguen narrativament, com per l’elogi, gairebé un homenatge, que en fa Bosch. La novel·la arrenca en una biblioteca d’escola per traslladar-nos més endavant a altres temples literaris com la llibreria Foyles de Londres o la llibreria Shakespeare & Co de París i l’entranyable llibreria 22 de Girona. “Si mai em perdo, busca’m en una llibreria”, diu en Jean-Pierre, que és un home que sedueix la Paulina amb la paraula.

Algun lector o lectora pot acostar-se a la novel·la amb prevenció: un autor que ha escrit tres llibres sobre corrupció, mitjans de comunicació, intriga i misteri, sabrà trobar el registre per explicar una història on els sentiments són més importants que l’acció? Doncs sí, Xavier Bosch aconsegueix explicar la relació entre la Gina i en Jean Paul de manera natural, sense caure en l’abisme del melodrama però també sense distanciar-se’n massa per no semblar cínic. L’altre gran mèrit de Bosch és que, després de tractar amb Dani Santana, ara es posa en la pell de dos personatges femenins, la Paulina i la Gina. Demostra, doncs, que les etiquetes només són això, etiquetes i deixa palès que el canvi de registre li ha sortit rodó. 

Categories
LLIBRESRomàntica
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • L'arrencacors Boris Vian

    Sordidesa i surrealisme

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz L’arrencacors, de Boris Vian, ens presenta un personatge que a mesura que avança el llibre li creixen les rareses. Observem el surrealisme durant...
  • El amor en los tiempos del cólera gabriel garcía márquez

    L’amor que mai s’apaga

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Parlar d’El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez, és difícil, perquè se n’ha escrit tant al respecte, se n’han...
  • Voluntat Jeroen Olyslaegers

    La banalitat del mal

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Les bones notícies no deixen d’arribar-nos, i ara vénen des de lluny, des de Flandes. Ací, l’escriptor Jeroen Olyslaegers ha creat una novel·la...
  • El navegant joan lluis lluis

    Viatge a Babel

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Sempre que llegisc un llibre de Joan-Lluís Lluís em ve al cap aquella famosa pintada a una escola de la Catalunya Nord que...