L’homenatge de Paula Bonet a François Truffaut

Amb '813', la il·lustradora fa una aproximació personal a la figura i l'obra del cineasta francès

FRTruffaut.0

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

El llibre és un objecte preciós en si mateix, però a vegades hi ha llibres que són una autèntica obra d’art, com és el cas de 813.Truffaut de la il·lustradora Paula Bonet, publicat per La Galera. Un volum que podríem qualificar de llibre d’artista si fem cas a la definició d’Stephen Bury, quan parla d’un llibre en el qual l’artista hi té una gran implicació o és pensat com una obra d’art per ell mateix.

813.Truffaut és el que la pròpia autora defineix com una aproximació personal i un homenatge apassionat a la figura i l’obra del cineasta François Truffaut. Paula Bonet n’és l’autora en el sentit integral, ja que seves són les il·lustracions i el text. És per complet un llibre il·lustrat ja que el text és cal·ligrafiat per la pròpia autora, i la cal·ligrafia forma part de la il·lustració. Segons que explica, l’ha arribat a escriure a mà, amb tinta, tres cops tot sencer, amb tres tipus de lletra diferent, durant l’any i mig de feina intensa que li ha ocupat la creació del llibre. La seva intenció, diu, ha estat la de traduir en una forma de narrar l’estil cinematogràfic de François Truffaut. I, malgrat el rigor documental, no en parla pas com d’un exercici crític, sinó com d’un homenatge a un cineasta que l’ha fascinada, fins al punt que inicialment havia concebut el llibre en blanc i negre, tinta xinesa i grafit només, perquè Truffaut va fer els seus primers films en blanc i negre, sobretot per la manca de pressupost amb què els va rodar. Tot i que finalment, Bonet, va optar per usar el color en les aquarel·les tan característiques del seu estil personal.

D’entrada, ens pot sorprendre el títol. D’on surt aquest 813? No es pot  desvetllar però per trobar-ne la clau cal anar fins a la pàgina 116 del llibre. Quant al contingut pròpiament, 813.Truffaut es divideix en dues parts. En la primera, “El hombre que amava el cine”, Paula Bonet fa una aproximació a la complexa i problemàtica biografia de François Truffaut, marcada per l’experiència d’una infantesa en un ambient hostil i precari. Fill de pare desconegut i d’una mare que es desentenia d’ell, va créixer refugiat en la lectura i en la creació d’un món interior que traduirà en els seus films, en particular en Les Quatre Cents Coups.

“En François Truffaut, ficció i realitat es confonen: literatura, cine i vida real formen un tot”.

Els elements biogràfics hi tenen una gran importància i constitueixen una estructura de vasos comunicants entre vida i art, desenrotllada en vint-i-un films, en els quals els homenatges a la literatura, al cinema i al teatre conviuen estretament amb l’experiència personal, amb els seus fantasmes i obsessions.  En aquest sentit, el triangle amorós serà un tema constant en la seva filmografia i així quedarà reflectit en films com Jules et Jim, La peau douce, Domicile conjugal, Les deux anglaises et le continent, L’homme qui amait les femmes, Le dernier metro o La femme d’à côté.

En la segona part del llibre, “Un poliedro de tres caras”, és on Paula Bonet fa una immersió en el món cinematogràfic de Truffaut que tracta precisament aquest tema de l’amor a tres bandes. Per tant, se centra en la recreació gràfica de la trama argumental de tres films essencials:  Jules et Jim,  La peau douce i La femme d’à côté. En cada un d’aquests films hi trobem un triangle amorós. En Jules et Jim, basada en la novel·la de Henri-Pierre Roché, els personatges de Jules, Catherine i Jim són la traducció cinematogràfica de la relació real de tres escriptors (Franz Hessel, Helen Grund i el propi Henri-Pierre Roché). En el segon dels films, La peau douce, amb guió del propi Truffaut i amb una marcada influència del cinema d’Alfred Hitchcock, el triangle està compost per dues dones i un home: Pierre Lachenay es debat entre la seva esposa Franca i Nicole, l’amant. En tercer lloc, en el cas de La femme d’à côté, hi ha un doble triangle format per la combinació de dos antics amants Mathilde i Bernard que quan es retroben, anys més tard convertits per casualitat en veïns, cada un està casat, Mathilde és l’esposa de Philippe Bauchar, i Bernard viu amb la seva dona Arlette.

Cada una d’aquestes històries intenses i complicades -”Busco la intensitat en el cine, com en la vida”, deia Truffaut citat per Bonet- està explicada amb mots però sobretot amb la intensitat i la força visual de les imatges que Paula Bonet ha creat, a les quals ha aplicat una veladura de color diferent per a cada una de les tres pel·lícules. En Jules et Jim per sota del traç del llapis hi predomina la taca de color vermell, en el cas de La peau douce  el color triat és el groc, i, finalment, en La femme d’à côté, el color blau. Paula Bonet diu que, encara que li hauria agradat tractar altres pel·lícules de Truffat, es va inclinar per aquests tres films perquè tot i que comparteixen una temàtica comuna, el tractament i les solucions cinematogràfiques són molt diferents en els tres casos. Cal remarcar, quant a l’estil inconfusible de Paula Bonet, que en aquest treball s’hi pot observar una evolució cap a un dibuix de traç més dur i menys preciosista que en el seu llibre anterior, Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End. En suma, es tracta d’una autèntica joia, ben editada i cuidada en tots els seus detalls des del format al tipus de paper, i d’una síntesi artística per gaudir-ne en la forma i el fons d’aquest objecte preciós que és el llibre.

Categories
CòmicLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Un nen prodigi

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fer parlar als infants és ja tot un recurs narratiu amb una llarga tradició. Aquest recurs pot presentar moltes variants, des d’una visió...
  • Història, memòria i identitat

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal “Coneixia la història, ignorava la veritat”. Amb aquesta citació de Carlos Fuentes encapçala Kirmen Uribe la seva darrera novel·la, publicada en català per...
  • Signatures de Sant Jordi 2017

    Ja tenim aquí el recull de signatures de Sant Jordi. De moment, adjuntem les que ens han arribat. A mesura que s’apropi el 23 d’abril, les anirem actualitzant (amb...
  • ‘Lady Susan’, el més desconegut de Jane Austen

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal A l’ombra de les sis grans novel·les de Jean Austen –Seny i sentiment, Orgull i prejudici, Mansfield Park, Emma, L’abadia de Northanger i...