Tristany i Isolda punxen al Liceu

La direcció de Valery Gergiev no va ser suficient i l'espectacle va fer fallida

 

Pol Avinyó. Barcelona / @polavinyo

El drama musical Tristany i Isolda és, sens dubte, l’òpera més estàtica de Wagner i la que millor permet una versió en concert L’esquer d’aquesta única funció des d’un principi era l’orquestra del Marinsky i el seu titular Valery Gergiev, sinònim de qualitat, i així ho va demostrar amb so impactant i sòlid realitzant una versió amb molts matisos però en alguns moments amb un so poc wagnerià. I si parlem de Wagner, al Liceu el públic en sap.

Amb Gergiev hi anaven els solistes del Marinksy encapçalats per la Bragäne de Yulia Matochkina, el Rei Marke de Mikhail Petrenko i el Kurwenal de Evgeny Nikitin, tots tres amb unes veus potents i una sòlida trajectòria fora de Rússia. El drama d’ahir van ser els dos intèrprets principals, el Tristany de Robert Gambill i la Isolda de Larisa Gogolevskaya: cap dels dos va estar a l’alçada. El primer és un tenor de reconeguda carrera wagneriana per tota Europa, però ara amb seixanta anys no pot assumir el dificilíssim rol de Tristany en condicions acceptables; l’orquestra el tapava contínuament i el va fer inaudible durant tota la funció. Al final del segon acte se’n va endur una sonora xiulada.

Isolda és una part per una soprano dramàtica d’envergadura tot i que té moments de gran lirisme com l’extraordinari duo del segon acte on nomes s’escoltaven els aguts cridats que va emetre, alhora que va destrossar els últims set minuts de l’obra cantant sense cap interès i tornant a emetre notes de dubtosa afinació. Ara podem entendre perquè fins pocs dies abans no vam saber qui eren els cantants. Una nit per oblidar, la propera vegada que anunciïn en Gergiev, cal saber qui ve amb ell; en cas contrari, la seva garantia de qualitat es veurà exhaurida.

 

________

Tristand und Isolde / Richard Wagner en versió concert / Orquestra del teatre Marinsky de Sant Petersburg / Direcció de Valery Gergiev / Intèrprets: Robert Gambill, Larisa Gogolevskaya, Mikhail Petrenko, Evgeny Nikitin, Yuri Alexejev, Yulia Matochkina, Dmitry Voropaev, Miquel Rosales / Cor del gran teatre del Liceu / Director: Peter Burian.

Categories
ClàssicaESCENAMÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La vida grisa de tres germanes

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Quan les obres de teatre esdevenen clàssics indiscutibles acostumen a generar noves lectures i interpretacions basades en l’original. En aquest cas l’autora alemanya...
  • ‘Federico García’, la passió d’un poeta

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal He dubtat si titular l’article «Estimat Federico» perquè el que he vist al Teatre Romea és ni més ni menys que una carta...
  • Una monja entre l’art i el poder

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Goya l’obra La autora de Las Meninas, una història situada en un futur proper, l’any 2037. La crisi econòmica ha...
  • Una història dual d’art i amor

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu pas per la Sala Atrium arriba a La Villarroel, on romandrà fins el primer de maig, Broken Heart Story. Aquesta...