Sara Fratini: “Si res et molesta, dóna-li la volta i riu-te’n”

A 'La buena vida' la il·lustradora veneçolana dibuixa amb humor i optimisme situacions quotidianes
Sara Fratini amb un dels seus murals a l'editorial Pengüin Random House / Fotografia de Patricia Tena

buenavidaPatricia Tena. Barcelona

La il·lustradora veneçolana Sara Fratini es recorda a si mateixa des de molt petita amb llapis i colors a les mans. “Fins i tot vaig pintar les parets de casa dels meus pares”, confessa rient. El 2006 va començar a estudiar Belles Arts a la Universidad Complutense de Madrid, però no va ser fins el 2012 que va trobar el seu particular estil. “És important trobar el teu propi jo, si el que fas la gent ja ho ha vist en altres costats, no et recorda”. Per això, durant molt de temps ha estat pujant diàriament una il·lustració al seu compte de Facebook i ara Lumen publica La buena vida, una selecció de les seves millors obres més algunes creades expressament per a l’ocasió. En paraules de l’autora: “són un recull de missatges quotidians des d’un punt de vista tranquil i relaxat”.

La seva protagonista, que encara no té nom però alguns l’anomenen Filomena per un treball anterior de Fratini, demostra amb la seva actitud que sap gaudir de la vida, encara que no amaga tampoc les seves pors i inseguretats. I per això apareix de tant en tant al seu costat un monstre pelut que, no obstant això, té una aparença bastant amable i naïf. “Això és perquè ella ja ha après a viure amb el monstre que tots tenim dins”, explica.

El que realment crida a simple vista l’atenció del seu personatge és el seu físic, ja que no es correspon als cànons de bellesa establerts (i impostos) avui dia. Té panxeta però no li importa ensenyar de tant en tant el melic i unes cames grassonetes que no amaga sota pantalons amples, sinó que és de les que presumeix amb minifaldilles i vestits. I, encara que el llibre no segueix una temàtica o ordre concret, sí van apareixent algunes idees que es repeteixen, com l’acceptació del sobrepès. “Si no et cap el banyador, allibera’t!”, “Més llibertat i menys dietes”, “La dieta d’avui: gelat tot el dia”, “Per la sensualitat no existeix ni pes ni edat”, són només alguns exemples. “Ens agradi o no, a totes ens ha passat. Qui no s’ha horroritzat perquè no li vénen uns pantalons o s’ha sentit culpable perquè la nit anterior va sopar massa?”, es pregunta l’autora. No obstant això, ella té clar que no val la pena obsessionar-se amb el físic perquè al final el més important és sentir-se còmode amb un mateix: “el que compta és l’actitud”, assenyala.

Una altra característica d’aquesta noia, dibuixada en blanc i negre amb un toc rosat a les galtes (“potser perquè és tímida com jo”, confessa), és que resulta cridanera per la seva extensa cabellera, amb la particularitat que en ella s’inclouen flors, peixos, estrelles, persones, records, desitjos… “El pèl llarg s’associa a la feminitat, però jo també crec que demostra que t’aferres a alguna cosa. La cabellera d’ella, amb tantes cosetes dins, ens ensenya tot el que va arrossegant”.

En el centenar de pàgines que componen La buena vida la protagonista poques vegades es creua amb altres personatges i, curiosament, el que més es repeteix és un gat. La il·lustradora explica que va créixer envoltada d’animals i que, encara que ara no té cap mascota, pensa en el gatet dels seus pares “com un representant de la casa”. L’altra figura que apareix més vegades en el seu treball és la de la sirena: “Totes les nenes de petites hem volgut ser sirenes. Crec que són l’exemple perfecte de què mai ens conformem amb el que tenim, sempre volem ser alguna cosa que no som”.

Aquests éssers mitològics solen aparèixer, especialment, en els murals de gran format que Fratini realitza habitualment per diferents països i que, durant la seva visita a Barcelona, va pintar, per exemple, a la vitrina de la llibreria Laie del CCCB: “Quan dibuixes una cosa tan gran, l’important és perdre la por. Normalment començo pels ulls i després sorgeix la resta. Fer-ho a grans dimensions és, de fet, un procés més lliure”, afegeix.

En les seves vinyetes també parla sobre la importància de llegir com a mètode per obrir les nostres ments. Ella es defineix com una gran amant de la literatura, especialment de la llatinoamericana (“Estimo Cortázar”, especifica), tot i que confessa que també li encanta visitar llibreries i descobrir novel·les de les que mai havia sentit a parlar, tal com li va passar recentment amb Nada, de Carmen Laforet.

Fratini és conscient que els missatges que acompanyen les seves il·lustracions potser no siguin nous ni originals, però creu que reconforta escoltar-los de tant en tant. “Si són optimistes et donen una empenta per començar el dia amb bon humor i, si no ho són, el monstre ens diu que siguem el nostre propi acudit. Si alguna cosa et molesta, dóna-li la volta i riu-te’n”. Sens dubte, ella contagia la seva alegria i passió allà per on va. Tot i que lamenta que no tothom entengui la seva professió “encara hi ha algunes persones a les que has de recordar-los que no pots fer sempre treballs gratis o que t’han de pagar a temps”, diu amb certa timidesa. Però no s’imagina fent una altra cosa. De fet, estem acabant l’entrevista i al mateix temps que respon, ja està gargotejant en una llibreta que té a mà. “Tinc molts projectes en ment”, diu somrient.

Categories
CòmicHistorietistes/Il·lustradorsLLIBRESPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES