La comèdia ‘Pels pèls’ torna a Barcelona

El Teatre Condal acull una nova versió de l'obra de Pörtner amb direcció d'Abel Folk

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El teatre Condal acull fins a primers d’abril Pels pèls (Shear Madness), de l’alemany Paul Pörtner (1925-1984). És la tercera vegada que a Barcelona podem veure aquesta obra en un muntatge professional, la segona amb direcció d’Abel Folk, un home de teatre tot terreny amb el qual fa poc vam patir i gaudir força al Romea, amb aquella magnífica última trobada en la qual, a més de dirigir, feia també el paper principal.

La meitat dels actors del muntatge del 2006 de Pels pèls repeteixen. En aquella ocasió l’obra es va representar al Teatre Borràs. Una altra versió anterior, dirigida per Pere Planella, el 1987, es va fer al Paral·lel, en aquell cas, al Teatre Victòria. L’obra ha estat triada  sovint, així mateix, per un gran nombre de grups de teatre d’aficionats.

Paul Pörter va ser un d’aquests personatges singulars i alternatius que ha produït la cultura alemanya, en la qual existeix una gran tradició humorística i de teatre de cabaret, no sempre prou valorada. Aquesta és l’obra més coneguda i representada de l’autor, que també va escriure poesia i va fer nombroses traduccions, a més d’un gran nombre de guions per a la ràdio. Es diu que després de La ratera, obra que també hem recuperat recentment al Paral·lel, és la producció teatral no musical més representada arreu.

L’obra és una mena de joc en el qual es planteja una situació i es produeix un crim. Els diferents personatges coincideixen en una perruqueria que en aquest cas s’ha situat a Barcelona, a la zona batejada com gaixample. A partir d’aquí cal la col·laboració del públic per tal d’esbrinar qui és l’assassí, que pot variar en cada representació, segons allò que el mateix públic decideix en les seves votacions i diàlegs amb els actors. Es tracta, doncs, d’una obra oberta, molt lligada al teatre de diversió i de cabaret. En tot plegat hi compta molt la grapa dels actors per interactuar amb el públic i improvisar, si cal ja que a cada muntatge i fins i tot a cada representació el text varia amb la inclusió de referències a fets i situacions del moment social o polític, sempre en clau d’humor.

Malgrat que els actors són brillants i ocurrents, els anys no han passat en va per aquesta proposta, que avui ja no compta amb l’originalitat dels seus orígens. La figura del perruquer amanerat resulta una mica excessiva en el context actual, quan la broma passada de rosca a l’entorn dels homosexuals es vista amb uns ulls molt diferents dels de fa deu o vint anys. És clar que els personatges són tots ells caricatures una mica exagerades, no podria ser d’una altra manera. Crec, i aquesta és una opinió personal, que alleugerir una mica més la durada faria l’obra menys reiterativa en la seva segona i participativa part.

De tota manera, aquestes consideracions no desmereixen el conjunt. Es tracta d’un teatre comercial amb tocs d’originalitat i que demana la participació del públic, tot plegat elements força desitjables per a totes aquelles persones que vulguin anar al teatre a passar una bona estona. En aquest sentit el Condal ens ve oferint una programació interessant, sense  aparentment grans ambicions transcendents però que recupera uns dels aspectes més antics i elementals de les representacions teatrals, la diversió. El Paral·lel  ha acollit durant la seva ja llarga vida molta varietat i es bo que així continuï, que tingui en compta un públic variat en molts aspectes, transversal pel que fa a edats i interessos i amb ganes de riure amb una certa ingenuïtat sense complexos.

 

________

Pels pèls / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Text de Paul Pörtner / Direcció d’Abel Folk /  1 hora i 50 minuts / Fins el 6 d’abril / 28 euros / www.teatrecondal.cat

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES