Dos debuts en negre i vermell

Josep Camps amb 'Melodía quebrada' i Daniel García Giménez amb 'Los discípulos de Baco' s'estrenen en la novel·la negra

 

Sebastià Bennasar. Barcelona / @sbennassar

La novel·la negra espanyola no té res a envejar a la que es fa en qualsevol geografia més prestigiada i mimada per les editorials i els lectors en els últims temps. Una bona prova d’això és la quantitat de propostes i de noms que ràpidament estan atraient les mirades dels consumidors i sobretot la regeneració que es produeix de forma constant gràcies a les propostes que ens arriben de diferents editorials que aposten per debutants en el gènere com són en aquesta ocasió Josep Camps i Daniel García Giménez, tots dos catalans que escriuen en castellà i que han editat la seva estrena a Alrevés i en Plataforma Editorial. Es tracta de Melodía quebrada i de Los discípulos de Baco i encara que els llibres tinguin poc en comú entre ells, podem trobar una característica que els agermana: la gran qualitat de tots dos.

Camps (Barcelona, 1964) ens ofereix una obra de tints clàssics que arrenca amb la creació d’un personatge cridat a continuar  -Eutiquio Mercado, Mosso d’Esquadra, extoxicòman apassionat pel rock and roll- i de la seva nova companya en el departament, Elvira Sangenís. És a dir, la parella clàssica d’investigadors a l’estil de Sherlock i Watson, o la parella clàssica d’aventurers a l’estil del Quixot i Sancho Panza. Però amb més mala hòstia i amb un cadàver dels d’alt llinatge a sobre de la taula -en aquest cas a la sauna d’un camp de golf-. La trama, complexa i addictiva, ens portarà per un món on res és el que sembla i en què el poder s’alia amb el maó, la corrupció i l’especulació. I no, no és un telenotícies, és una magnífica novel·la.

Les claus que fan del debut de Camps una obra gens menyspreable hem de centrar-les en l’habilitat per a la creació d’aquests personatges, i alhora en una perfecta dosificació de la informació. Melodía quebrada està ben construïda, amb ofici i amb un coneixement molt interessant de la geografia metropolitana i els seus tripijocs. El sergent Mercado mereix una llarga vida editorial i el lector no quedarà defraudat. Melodía quebrada no enganya, és una novel·la negra canònica, cosa que sembla molt complicat de realitzar en aquests temps que corren.

Podríem pensar que un servidor no és amant dels experiments, de les barreges de gèneres i dels invents. Potser és cert i diu el refrany que els invents cal fer-los amb gasosa. Però si en lloc del líquid transparent i bombolles un es dedica a fer-ho amb un negre de cos generós i aromes rebuscats potser el que aparegui sigui aquesta magnífica novel·la, Los discípulos de Baco, que ha perpetrat Daniel García Giménez (1977). En el fons, el que tenim aquí és una novel·la d’aventures també de tall clàssic, que segueix l’estructura de les Quests medievals: diversos cavallers errants llançats a la babalà a aconseguir el sant Grial. Només que en aquest cas l’objecte que es busca és un vi perfecte que pot canviar el destí de qui el beu o el posseeix i els cavallers errants són una policia, un mafiós rus, un antic oficial nazi, una arqueòloga furtiva…

Daniel García domina a la perfecció la informació històrica (s’ha documentat profusament sobre enologia) -i en cap moment s’oblida que això és una novel·la i no un tractat de vins- i el ritme. És una novel·la trepidant que conté el millor d’Alexandre Dumas i el millor del cinema d’acció de Michael Mann i per la qual desfila una quantitat de personatges i situacions que qualsevol veterà hauria volgut escriure. En definitiva, un debut dels que fan lectors i que demostren que la fusió de gèneres pot donar excel·lents resultats si qui els barreja és Daniel García Giménez.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Un comentari
  • Marta
    6 febrer 2015 at 14:59
    Deixa una resposta

    He empezado a leer Los discípulos de Baco esta semana y está genial. Me lo recomendaron diciendo que se disfruta de principio a fin. Pondré en mi lista de pendientes Melodía Quebrada. Gracias por las recomendaciones.

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES