‘Attila’, un Verdi en estat pur a Bilbao

Busetto demostra que amb un llibret horrible es pot compondre una música de gran força

 

Pol Avinyó. Bilbao / @polavinyo

Bilbao segueix amb el seu cicle tutto Verdi amb el que es van proposar representar tots els títols de Verdi a partir de la temporada 2006-07 fins la 2020-21. Aquest cop li toca a Attila, la novena òpera del compositor de Busetto, on demostra un cop més que amb un llibret horrible pot compondre una música amb una força que ens fa aixecar de la cadira.

Amb el paper d’Attila el baix italià Ildebrando d’Arcangelo debuta en el seu primer rol verdià de gran envergadura amb gran solidesa; un timbre de veu molt agradable i una presencia escènica molt correcta. D’Odabella fa la soprano Anna Smirnova, que fins fa poc ha estat cantant les grans heroïnes de Verdi com Eboli o Amneris; la seva veu té els aguts suficients per esdevenir una bona soprano dramàtica i així ho va demostrar en el dificilíssim rol de la traïdora i venjativa esposa d’Attila. En el paper del general romà Ezio hi actua el català Àngel Òdena, que demostra ser un dels barítons verdians de referència dels nostres dies; la seva gran veu omple tota la sala del Palacio Euskalduna. La seva dificilíssima ària del segon acte, Dagli immortali vertici, és un dels millors moments de tota la representació. L’irregular Roberto Aronica va tenir una molt bona nit, el dia de l’estrena, dins del rol de Foresto, el salvador d’Aquilea, sobretot en la seva ària de sortida, Ella in poter del barbaro. En els papers secundaris es distingeixen Eduardo Ituarte (Uldino) i David Aguayo (Leone).

La direcció musical va a càrrec del jove director Francesco Ivan Campa, que imprimeix uns tempos àgils i amb molta energia, sobretot a les cabalettas, que si no es fa d’aquesta forma perden tota la seva vistositat. La seva direcció s’ajusta molt al sentit de les primeres obres de Verdi on es creen unes escenes de massa que fan omplir-te d’energia verdiana. El cor de l’òpera de Bilbao, que en aquesta òpera te diverses intervencions de gran envergadura, està a un molt bon nivell. La direcció d’escena la fa el famosíssim baix Ruggero Raimondi, que quaranta anys abans havia cantat Attila a Bilbao. La seva idea funciona molt bé, amb uns decorats i vestuari d’època que no sorprenen a ningú i que ens fan estar pendents dels cantants i no de les grolleries que alguns directors d’escena fan últimament. Un resultat global molt notable per un bon inici de temporada a Bilbao. Si poden, vagin a veure aquest Verdi que conté unes melodies que els faran sortir amb ganes de més.

 

_________

Attila / Giuseppe Verdi / Palacio Euskalduna de Bilbao / Orquestra simfònica d’Euskadi i cor de l’òpera de Bilbao / Director musical: Francesco Ivan Campa / Direcció del cor: Boris Dujin / Intèrprets: Ildebrando d’Arcangelo, Anna Smirnova, Àngel Òdena, Roberto Aronica, Eduardo Itulbe i David Aguayo / Direcció d’escena: Ruggero Raimondi / Fins l’1 de desembre / www.euskalduna.net

Categories
ClàssicaESCENAMÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La màgia de la llum i les ombres

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Lucis et Umbrae és el títol de l’espectacle que s’acaba d’estrenar a la Sala Petita del TNC, una proposta escènica que ens ofereix...
  • La vida grisa de tres germanes

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Quan les obres de teatre esdevenen clàssics indiscutibles acostumen a generar noves lectures i interpretacions basades en l’original. En aquest cas l’autora alemanya...
  • ‘Federico García’, la passió d’un poeta

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal He dubtat si titular l’article «Estimat Federico» perquè el que he vist al Teatre Romea és ni més ni menys que una carta...
  • Una monja entre l’art i el poder

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Goya l’obra La autora de Las Meninas, una història situada en un futur proper, l’any 2037. La crisi econòmica ha...