L’insuls ‘adulteri’ de Paulo Coelho

L’argument de la nova novel•la de l’autor brasiler és el renéixer d'una dona després d'una aventura extramatrimonial
Ana Belén Costas i M. Dolors Ventós són les traductores al castellà i català respectivament

 

Patricia Tena. Barcelona

Paulo Coelho, escriptor brasiler autor de llibres supervendes com L’alquimista, s’endinsa en la psique femenina en la seva nova novel·la Adulteri (Planeta en castellà i català). I ho fa a través de Linda, una atractiva dona de 30 anys que viu a Ginebra i que treballa com a periodista al diari més important del país. Està casada amb un bon home a qui estima i amb el qual té dos fills. Encara que és conscient que la seva vida no es caracteritza pel risc o les grans emocions, creu que, com no té res important de què queixar-se, pot dir que és feliç. No obstant això, després d’entrevistar un escriptor que assegura no tenir interès a trobar la felicitat sinó en viure de forma apassionada, ella comença a plantejar-se la següent pregunta respecte a la seva vida: ¿això és tot? La trobada amb el seu antic nuvi de l’institut, Jacob Köning, convertit ara en un respectat polític, reactivarà les seves ganes d’arriscar, il·lusionar-se i de gaudir plenament.

Adulteri se centra en la crisi d’una dona que, com ella mateixa revela, viu dividida “entre el terror a què tot canviï i el terror a què tot segueixi igual la resta de la meva vida”. Linda explica la seva història en primera persona però Coelho, incomprensiblement, recorre a algunes fórmules que resulten pràcticament ridícules (“Hola, encara no m’he presentat: Sóc Linda, encantada”). Com ja hem vist innombrables vegades en literatura, cinema i televisió, el gran argument de la novel·la és el renéixer d’una dona que, arran d’una aventura extramatrimonial, es revitalitza i es reinventa a si mateixa. Tenint en compte el títol, l’autor s’ha decantat per descriure de forma explícita les trobades sexuals entre els amants, però ho fa d’una manera tan concisa, desapassionada i simplista que no provoquen cap tipus d’emoció.

Alguns mitjans fan servir l’adjectiu “provocatiu” per parlar del llibre però no ho és en absolut i em pregunto si no s’haurà fet per aprofitar el que encara queda de la tirada de Cinquanta ombres d’en Grey. En canvi, l’autor sí demostra trobar-se com peix a l’aigua quan escriu sobre el que domina, és a dir, llargs paràgrafs sobre l’amor, Déu o la religió (vegeu el tediós i reiteratiu penúltim capítol) o quan, com a metàfora de la llibertat aconseguida, Linda escolta com una muntanya li ofereix la seva força, els llacs li atorguen la seva pau i fins i tot el mateix sol li suggereix que brilli com ell mentre una àguila li murmura a cau d’orella “això és l’eternitat”. Sí, senyors, aquest és Paulo Coelho intentant descriure el ressorgiment d’una dona. No deixa de resultar paradoxal que l’objectiu del llibre sigui defensar la idea de viure de forma apassionada, ja que la lectura d’Adulteri queda molt lluny de ser-ho.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESRomànticaSuperació
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES