Cinema i reflexió

'El cine de pensamiento' és un recull d'articles sobre les possibilitats d'entendre el cinema com a pensament, entre altres idees
El cine de pensamiento (1)

 

Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena

Un dels temes principals que preocupa a la crítica cinematogràfica en l’actualitat és la relació entre la crítica professional i aquella diguem amateur, que ha trobat a Internet una plataforma importantíssima de difusió. Als múltiples textos que intenten explicar o delimitar cadascuna d’aquestes pràctiques, se li suma la natural tasca que incansablement es porta a terme tant des de la cinefília com des de les universitats, de seguir explicant què és el cinema i de quina manera està en la base (o és conseqüència de) la nostra manera de veure el món. Serà en aquest segon grup que haurem d’incloure El cine de pensamiento, volum que es defineix a si mateix com un treball grupal: els articles compresos en el llibre són d’autors diversos i tracten a més aspectes més o menys llunyans de la teoria i la pràctica cinematogràfica .

Ara bé, El cine de pensamiento és, sobretot, un llibre fet per a departaments universitaris, reunint (em penso que per deures i obligacions docents) textos de persones relacionades amb un mateix àmbit, i perdent d’aquesta manera l’oportunitat d’ajuntar en un mateix llibre exercicis intel·lectuals de procedències dispars (llegiu, per exemple, de la crítica amateur), el que potenciaria encara més aquest “pensament col·lectiu” que vol reflectir el llibre. Si dic això és perquè, en essència, no veig una gran diferència entre els exercicis d’explicació, expressió o reflexió acadèmics i aquells que es produeixen fora de les aules, i més en vista de la progressiva especialització i professionalització que fa que la pròpia crítica amateur, per simple acumulació d’experiències, acabi derivant en alguna cosa semiprofessional.

En tot cas, El cine de pensamiento és una oportunitat perfecta per veure com es pot escriure sobre cinema, des del cinema i en relació al cinema. Com ja he dit, els temes tractats en el llibre són molts: les possibilitats d’entendre el cinema com a pensament; el pensament cinematogràfic de les avantguardes europees; la resurrecció de James Bond al Skyfall de Mendes; el funcionament del cinema realitat de Kluge, Herzog o Farocki; el paisatge entès per la teoria russa del cinema… Hi ha, doncs, un ball constant entre la teoria, pròpia i aliena; els exemples fílmics; les literatures, filosofies i pràctiques artístiques modernes; i una infinitat de noms, suggeriments i relacions que donen compte de fins a quin punt les reflexions sobre cinema són múltiples i productives.

Com tot llibre d’aquestes característiques, El cine de pensamiento reuneix textos d’interès (i, crec jo, qualitat) desiguals, com a recordatori que, ja sigui en universitats, en blocs o en revistes especialitzades, el pensament és de i per a persones, i en aquest sentit no pot ser menyspreat o ignorat pel lloc o l’espai del que procedeix, de la mateixa manera que no està justificat o fora de dubte pel fet de sortir de les aules. No obstant això, sí que em sembla un exemple encomiable de reflectir aquest pensament sobre el cinema que segueix entusiasmant i segueix hipnotitzant a aquelles persones interessades en el que el cinema és, representa i significa; és, per descomptat, una demostració de com de necessari és unir, fins i tot a nivell personal (o, sobretot a nivell individual, diria jo) l’experiència exclusiva de cada un i els discursos abstractes que habitem; i mostra que, de la mateixa manera que cada cineasta o cada teòric construeix el cinema a través de les seves pel·lícules o de les seves tesis, cada persona acaba construint la seva pròpia visió d’allò cinematogràfic a les aules, a la sala de casa seva, davant de l’ordinador o llegint un llibre com el que ens ocupa. El cine de pensamiento és, en aquest sentit, tot un èxit.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
CINEMA I TELEVISIÓLLIBRESLlibres de cinema
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Vicenç Pages Jorda Exorcismes

    Els relats de Pagès Jordà

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Ignorant com sóc, pensava que aquest llibre nou llibre de Vicenç Pagès Jordà era l’estrena com a autor de relats...
  • Andre Malraux La reina de saba

    L’arriscat viatge de Malraux

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco André Malraux (París, 1901-Créteil, 1976) va ser un personatge inclassificable i polifacètic, capaç de mitificar-se i reinventar-se a ell mateix....
  • junichiro tanizaki la clau

    El plaer de la degradació

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Succeeix en moltes parelles que a mesura que passen els anys de relació, la rutina acaba afectant la passió, la...
  • En aquell cel brillen estels desconegut stalker red

    Patiments del tercer món

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim...