Donna Leon, el comissari Brunetti i Sant Jordi

L'autora resident a Venècia torna amb un nou cas del comissari Brunetti, 'Mort entre línies'

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Donna Leon torna amb un nou cas del comissari Brunetti, Mort entre línies, publicada per Edicions 62 en català i Seix Barral en castellà (Muerte entre líneas). L’autora, que va estar a Barcelona per fer de pregonera en la diada de Sant Jordi, es va mostrar impressionada amb una festa que li sembla extraordinària i que, per la passió que sent pels llibres, és “la més civilitzada de totes”. Digué que no tenia paraules per expressar l’esplèndid que li sembla que a Barcelona, a Catalunya, es dediqui un dia a homenatjar la literatura i que amb la situació de crisi actual la gent estigui disposada a sortir al carrer a comprar llibres amb aquest aire festiu.

Per a Donna Leon tot és en els llibres i afirmà que moltes vegades la resposta es troba més fàcilment en un llibre que en la realitat. També aprofità per evocar un record de la seva infantesa, quan la seva mare la va portar per primera vegada a una biblioteca pública; malgrat que a casa seva ja hi havia llibres, veure’n tants de junts li va canviar realment la vida. Enfront de la dispersió que regna avui en dia, el llibre, segons ella, és més necessari que mai perquè et fa fixar l’atenció en un temps i un lloc, i reflexionar. Considera que la seva és una generació vinculada al paper de mateixa manera que els nens i joves avui en dia estan vinculats a les pantalles. Diu no tenir telèfon mòbil perquè ja és una esclava del correu electrònic i no necessita dos amos que l’esclavitzin.

Preguntada sobre quins llibres l’han marcada més, assenyalà com a principals Orgull i prejudici de Jane Austen, una novel·la extraordinària que es pot llegir i rellegir a totes les edats, i Grans esperances de Charles Dickens. Confessà desconèixer els escriptors i la literatura catalana perquè té poc temps per llegir literatura estrangera, ja que a més de la seva tasca d’escriptora té un càrrec de responsabilitat en la gestió d’una orquestra barroca. La música, l’òpera, és l’altra de les seves grans passions. A Leon se la considera una de les escriptores més grans del gènere negre, l’èxit de la qual el confirmen més d’una vintena d’obres publicades des del 1992 ençà, vint-i-tres exactament. L’autora explica la seva dedicació al gènere negre com a fruit una mica de la casualitat, ja que la primera de les novel·les, Mort a La Fenice (1992), li fou inspirada per una anècdota que li explicà un director d’orquestra.

Quant a Mort entre línies, la darrera entrega de la sèrie protagonitzada pel comissari Guido Brunetti, l’autora comentà que des de sempre s’ha interessat pels llibres antics i que el tema central de la novel·la, el robatori de llibres antics de les biblioteques i la destrucció del patrimoni cultural, està inspirat en el cas real, recollit per la premsa, d’un important robatori de llibres antics succeït a la impressionant Biblioteca dei Girolamini de Nàpols, calculat en uns vint milions d’euros, i en el qual el propi director de la biblioteca hi estava implicat. Aquest ha estat segons Donna Leon el detonant de la seva darrera novel·la que s’inicia precisament quan el comissari Brunetti rep una trucada de la dottoressa Fabbiani, directora de la biblioteca Merula de Venècia, angoixada perquè han desaparegut pàgines de llibres antics i valuosos. L’autora destacà la tècnica que fan servir els que es dediquen al robatori per tallar pàgines de llibres amb un fil que duen amagat a la boca. Segons ella, moltes de les làmines i imatges o mapes que es poden trobar en antiquaris provenen de llibres i són robades amb aquest mètode.

Els lectors assidus a la sèrie hi trobaran de nou el personatge del comissari Brunetti que ha anat envellint i s’ha anat tornant pessimista. Donna Leon també es proclama pessimista però feliç. Com en les seves novel·les, també s’hi reflecteix la Venècia real i cada nou cas a investigar és una oportunitat per endinsar-se en un aspecte diferent, sovint sòrdid de la societat i de la vida veneciana. Per a l’autora l’important en un llibre són els mots, el poder de la paraula de revelar-nos realitats. En aquest sentit, afirmà també que Mort entre línies, a més d’aspirar a satisfer les expectatives del lector amant del gènere negre, és un llibre sobre la importància dels llibres i de les paraules. Ella mateixa el definí com un llibre sobre llibres més que un llibre sobre crims, i amb aquests mots ens convidà a la lectura de la que considera la trama més llibresca de totes les que ha escrit fins al moment.

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES