Timur Vermes: “Una persona com Hitler podria tornar a tenir èxit”

'Ha tornat' és una sàtira on l'autor es planteja què passaria si Hitler despertés en l'actualitat

Timur Vermes (Nuremberg, 1967) treballa com a periodista i ha escrit diverses novel·les com a ghost writer. El seu últim llibre, Ha tornat (Columna en català i Seix Barral en castellà) és una sàtira que planteja què passaria si de cop i volta Adolf Hitler despertés en un descampat berlinès l’any 2011. El món sembla haver canviat, però les seves idees i el seu odi no ho han fet i, encara que al principi molts creuen que és un sonat imitador, el Führer torna a conquerir a una part de la població, en part gràcies als discursos transmesos en el seu propi programa de televisió i al seu canal de YouTube. ¿Seria possible que en ple segle XXI la seva ideologia tornés a tenir cabuda?

 

Patricia Tena. Barcelona

Com va sorgir la idea d’escriure Ha tornat?

Va passar durant unes vacances. Estava en un poblet de Turquia passejant per un mercat de segona mà i vaig veure un llibre molt curiós que es titulava El segon llibre de Hitler. Immediatament vaig pensar que si algú s’havia atrevit a posar això, jo podia escriure el tercer llibre. Per què no.

Considera que el fet d’haver nascut a Nuremberg el predisposa a reflexionar sobre el nazisme?

No considero que estigui predisposat, però sí que és cert que això et dóna una visió especial. A la meva ciutat hi ha, per exemple, un edifici gegantí que va ser construït pel partit nazi. Està situat al costat d’un llac artificial i els turistes, que no coneixen la seva procedència, el visiten una tarda d’estiu amb el sol posant-se i pensen “Vaja, quin edifici tan bonic!”. Curiosament, quan després els expliques què és i qui el va construir, diuen “Bé, realment no n’hi ha per tant. De fet, fins i tot diria que és lleig”. Aquí tens dues opinions sobre un mateix metall. Saber la història d’alguna cosa condiciona, inevitablement, la nostra percepció.

Suposo que passa perquè és inevitable associar nazisme amb horror.

A Munic també passa i et puc assegurar que hi ha edificis construïts per altra gent que són molt pitjors. El que passa és que, com deies, tot allò relacionat amb el nazisme ens sembla horrorós i crec que hauríem de tenir una perspectiva més fresca.

L’humor sempre ha estat un bon mecanisme per superar tragèdies. Quant de temps creu que ha de passar perquè l’humor no es consideri ofensiu?

Jo crec que es pot començar l’endemà, perquè sempre correràs el risc d’ofendre algú. Per sort, aquest és un país lliure i un pot fer el que li vingui de gust. Si escrius un llibre sobre una catàstrofe i no ven pot ser que sigui perquè no és tan divertit com creies, que ho hagis escrit massa aviat o, senzillament, que siguis un pèssim escriptor. Però, sens dubte, fer servir l’humor per parlar de tragèdies i desgràcies és una característica molt humana per poder-les superar.

A Alemanya Ha tornat ha suscitat certa polèmica. Creu que és perquè el lector es riu amb Hitler i no de Hitler?

A Alemanya, i a la resta del món, portem tota la vida rient-nos de Hitler. Pensem que era un home estúpid, amb una veu gairebé ridícula… un dement. Però a mi em resultava més important demostrar que Hitler en l’actualitat podria tenir èxit. Lògicament no ell, amb el seu serrell i el seu bigoti, però sí una persona amb les seves mateixes característiques. Ell també tenia habilitats i capacitats; sabia analitzar la gent, treure conclusions de forma ràpida… No crec que fos tan estúpid ni grotesc com la imatge que tenim actualment d’ell. Jo volia demostrar com era el Hitler que sí va enlluernar molta gent. Per a nosaltres és una aberració intentar entendre-ho perquè ara ho sabem tot sobre ell, però per als seus contemporanis era diferent.

El que planteja em recorda a l’argument de la pel·lícula L’onada de Dennis Gansel.

Sí, la pel·lícula està basada en un llibre que primer va ser un experiment real que va dur a terme un professor amb els seus alumnes. L’onada és un d’aquells llibres que adoren els professors d’història alemanys i sempre el porten a classe. Ara sé que alguns alumnes també porten Ha tornat per provocar i avivar el debat. Crec que intentar explicar l’inexplicable és un exercici molt positiu. Crec que Hitler va tenir algunes bones idees però que les va dur a terme per motius equivocats.

¡¡¿¿??!!

Per exemple, Hitler no volia que es conduís ràpid en les zones properes a les escoles. Això és dolent? És clar que no, és lògic i el recolzem, perquè és una bona idea. Ara, per què ho volia fer? Perquè volia protegir els nens per assegurar-se tenir soldats en un futur. Això és un motiu equivocat.

La seva principal font de documentació va ser el Mein Kampf. Què li va sorprendre al llegir-lo?

Creia que seria molt avorrit i que estava ple de bogeries i bestieses i per la meva sorpresa no va ser així. Hi ha moltes àrees diferents i algunes són coherents i pràctiques. Torno al mateix. Hitler volia molts nens perquè necessitava soldats. Què va fer? Va pensar “D’acord, els joves no poden intimar al menjador de casa amb els seus pares al costat, haurem de facilitar-los apartaments perquè puguin tenir relacions”. Potser era és una idea errònia però el pensament era lògic i pràctic. També organitzava pallisses que els propis membres del seu partit es donaven entre si, la idea era que els joves comunistes volguessin estar a l’equip guanyador en veure que eren més forts. Sembla una bogeria però funcionava.

El llibre està prohibit a Alemanya…

No és que el Mein Kampf estigui prohibit, sinó que no es pot comercialitzar. Ho pots consultar en una biblioteca però no portar-t’ho a casa. Això em sembla una mica estúpid perquè avui dia qualsevol ho pot aconseguir i descarregar per Internet. Actualment els drets els té l’Estat de Baviera, però caducaran el 31 de desembre del 2015 i jo crec que a partir d’aquí serà més accessible. Segur que a molts lectors els passarà com a mi, que creia que estaria ple de bajanades des de la primera fins a l’última pàgina i no és així.

En el seu llibre diu que “l’home és més poderós com més sol es troba”. Em resulta una mica paradoxal ja que Hitler es va envoltar d’un equip sense el qual potser no hagués arribat tan lluny, com Himmler o Goebbels.

És un refrany popular i crec que, si ho analitzes bé, té raó. Entenc el teu argument, però pensa que en una democràcia és on precisament qualsevol idea ha de ser debatuda per altres, en una dictadura no. La política que va emprar Hitler la va decidir ell i aquest és el poder de l’home sol.

I en Ha tornat, com que està sol, recorre a Internet i a YouTube per guanyar adeptes i propagar les seves idees…

No ho fa perquè estigui sol sinó precisament perquè és espavilat i uitilitza tots els mètodes que estan al seu abast. Creu que les xarxes socials són les més propícies per agafar una idea i vendre-les de forma massiva. Ell aprofita la situació i fa el mateix que va fer 70 anys enrere, només que de forma més subtil.

Categories
EscriptorsHumorLLIBRESPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Memòria col·lectiva que cal conservar

      Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA A les pàgines d’Una librería en Berlín (Seix Barral) coneixem la història real de Françoise Frenkel, un dona jueva apassionada per França i la...
  • Un calidoscopi de formes imperfectes

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Natalia Ginzburg (1916-1991) fou sempre una dona compromesa, una intel·lectual de primer ordre, i una de les veus més singulars de la literatura...
  • El comissari Méndez, després de González Ledesma

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Confesso que em vaig acostar a aquest llibre amb sentiments contradictoris i alguns prejudicis. Això de les continuacions i recuperacions de personatges de...
  • Una Islàndia freda i remota

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Salamandra manté la seva aposta per l’autor islandès Jón Kalman Stefánsson (Reikiavik, 1963) amb la publicació de la tercera entrega de la...