Homar i Fernández protagonitzen ‘Adreça desconeguda’

Lluís Homar dirigeix a La Villarroel l'obra basada en el colpidor llibre de Katherine Kressman Taylor

 

 Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Aquesta no és la primera versió que es fa al teatre d’Adreça desconeguda, el llibre de l’autora americana Kressman Taylor (1903-1996), i probablement tampoc serà l’última. Es tracta d’una novel·la epistolar, un intercanvi de cartes entre dos amics que s’han separat i que no volen perdre el contacte. Corre l’any 1933, Martin Schulse ha deixat San Francisco per anar a Munich, on espera prosperar professionalment tot i la difícil situació econòmica que travessa el país. Als Estats Units es queda el seu soci, el jueu Max Eisenstein, qui veu des de la distància, però amb molt de patiment, l’ascens al poder d’Adolf Hitler, un home que ha declarat enemic el poble jueu.

Com han reflectit moltes novel·les al segle XX, Adreça desconeguda mostra com l’adveniment del nazisme canvia una amistat forjada durant anys. Aquests amics, a La Villarroel, són Eduard Fernández (Max Eisenstein) i Lluís Homar (Martin Schulse). Aquest darrer, a més, és el director de l’obra. I quan es parteix d’un text com el de Kressman Taylor i a sobre tens dos actors de la mida de Fernández i Homar és molt estrany que la cosa no funcioni. Si no heu tingut l’oportunitat de veure aquests dos fenòmens al teatre, no ho dubteu i aneu a La Villarroel: veure’ls-hi l’expressió a tan poca distància i sense la mediació d’una pantalla de cinema o televisió… no té preu.

Sobre l’escenari només hi ha una catifa, unes poques cadires, un parell de tauletes amb copes i unes quantes cartes esgrogueïdes. No fa falta res més. Els personatges es van transformant poc a poc i a vegades és suficient que un d’ells es posi una jaqueta per notar que alguna cosa ha canviat. Fins i tot la manera com seuen en aquestes cadires no és la mateixa al principi que en els darrers minuts de l’obra. Estem davant d’una excel·lent adaptació (direcció i interpretació) d’Adreça desconeguda, tan sòbria com poderosa. Mentre passen els minuts, no podem deixar d’escoltar les exclamacions tímides del públic que no es despista en cap moment del que està veient. En definitiva, una magnífica obra.

 

________

Adreça desconeguda / Teatre La Villarroel (C/ Villarroel, 87) / Text de Katherine Kressman Taylor / Direcció de Lluís Homar / Fins el 10 de març / 65 minuts / De 28,50 a 30,50 euros /www.lavillarroel.cat

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Una comèdia negra d’amor i mort

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La Villarroel ha iniciat la temporada teatral amb una obra de Martin McDonagh, de qui fa gairebé vint anys vam poder veure aquella...
  • Bona música i molt d’humor!

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco L’Orquestra de Cambra de l’Empordà, formació de corda catalana amb molts anys d’experiència, torna altra vegada al Teatre Condal amb Desconcerto, el seu...
  • Un viatge low cost al Liceu

      Antoni Garcés. Barcelona La temporada 2017/18 del Gran Teatre del Liceu s’inicia amb set representacions de Il viaggio a Reims, dramma giocoso en un acte de Gioachino Rossini,...
  • Els límits de l’amistat i l’amor

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Sacrifici, escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, posa en escena quatre personatges joves que conformen un reflex una mica distorsionat del nostre present....