Imprescindible viatge al setge de Barcelona de 1714

'1714: El setge de Barcelona' és obra de l’historiador F. Xavier Hernández Cardona i l’il·lustrador Guillem H. Pongiluppi

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Amb aquest títol, el segell Angle editorial acaba de publicar un llibre divulgatiu molt oportú per ajudar a la comprensió de les arrels del moment històric que vivim en aquest país. 1714: El setge de Barcelona és fruit del saber de l’historiador F. Xavier Hernández Cardona i del talent de l’il·lustrador Guillem H. Pongiluppi, pioner en les tècniques d’art digital a Catalunya. És un magnífic llibre il·lustrat on el text, breu en extensió però dens en contingut i exemplar en claredat didàctica i expositiva, cedeix bona part de protagonisme a unes imatges espectaculars que reconstrueixen els escenaris de la batalla de Barcelona de l’11 de setembre de 1714.

La breu introducció històrica presenta la Guerra de Successió com el que fou, una gran guerra mundial europea, on destaquen que la vigència de l’absolutisme a Europa no es va perllongar més enllà de 80 anys, fins el 1789; mentre que a Espanya la situació no va variar i per a Catalunya significà la pèrdua de les llibertats elementals, l’asfíxia política i el col·lapse econòmic. S’hi explica de forma clara l’escenari que es dibuixà amb el pacte d’Utrecht, la situació política del Principat i els fets que portaren a la Junta de Braços de la ciutat de Barcelona a promulgar el 9 de juliol de 1713 el ban de guerra, al qual se seguí l’organització de la defensa de la ciutat per fer front a l’exèrcit de més de vint-mil homes que, comandat pel duc de Populi, Felip V plantà el 25 de juliol davant la ciutat.

Així s’iniciava el que seria el llarg i cruent setge militar que durà gairebé dos anys i que trobarem explicat gràficament en aquest volum. Cal destacar el desplegament visual amb que es referencien episodis de gran valor documental com el bombardeig que el duc de Populi va llençar damunt Barcelona durant el mes de maig de 1714, on es calcula que unes dotze mil granades explosives van destruir centenars de cases. Un altre aspecte de gran interès el constitueixen totes les pàgines dedicades a recrear les defenses i l’arquitectura dels baluards, on les excepcionals reconstruccions en 3D permeten de fer-se una idea acurada de quin aspecte presentava la ciutat, en particular en el pany de la muralla de Llevant compresa entre el Portal Nou i el Portal de Llevant, i la situació dels baluards del Portal Nou i de Santa Clara, ja que fou aquest el punt on es lliurà l’atac decisiu de les tropes borbòniques i la defensa heroica i aferrissada de la ciutat. Així com la del Baluard de Sant Pere, on va resultar ferit el conseller en cap, Rafael de Casanoves, quan els borbònics intentaven avançar per la muralla en direcció nord cap al baluard de Jonqueres i el Portal de l’Àngel.

O bé, la travessera darrera del baluard de Llevant en la construcció contrarellotge de la qual, i sota el foc d’artilleria, hi van treballar soldats i milicians, però també religiosos, dones i criatures, a les ordres d’Antoni de Villarroel, cap suprem de l’exèrcit català. Aquest és precisament un altres dels punts d’interès del llibre, el de l’organització de les forces militars catalanes on s’hi destaca el paper i la composició de la Coronela, la milícia civil gremial integrada per ciutadans de tots els estaments i oficis de la ciutat (adroguers, mercaders, sastres, notaris, fusters, hortolans, flassaders, macips, espardenyers, fusters, estudiants, taverners, candelers, flequers, i un llarg etc. de tots els gremis) que jugaren un paper decisiu en la batalla final l’11 de setembre, fins al punt que l’acció de defensa aferrissada d’un sol dels batallons de la Coronela, expliquen que va fer reflexionar el duc de Berwick que comandava les tropes borbòniques i desistir d’entrar a la ciutat a sac casa per casa, i negociar la capitulació.

“Berwick va pensar que era una ironia del destí que el contraatac de la Coronela hagués salvat la ciutat, perquè si no s’haguessin defensat ell hauria fet avançar les seves tropes i hauria ordenat el saqueig, però la por a la derrota li havia fet acceptar la rendició… Quan el dia 13 va entrar a Barcelona  va contemplar astorat com els catalans reprenien la seva vida quotidiana obrint tallers i botigues” dignament. L’ira de Felip V es desfermà amb el disgust que li produí la notícia que la ciutat seguia en peu i començà un llarg i dur procés repressiu i d’ocupació que tots coneixem prou. Resumint, un llibre magnífic, exemplar en la claredat i extraordinari en els ambients que recrea amb les seves il·lustracions, un regal idoni per als joves i per a lectors de totes les edats.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HistòriaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES