‘Dansa amb dracs’, la cinquena part de la saga ‘Cançó de gel i de foc’

Aquesta entrega és la segona novel·la més llarga de la sèrie després de ‘Tempesta d'espases’ i una de les més interessants

 

Joanma Tena. Barcelona

Després d’una llarguíssima espera de més de cinc anys, les editorials Gigamesh en castellà i Alfaguara en català per fi han publicat la cinquena part de la saga de literatura fantàstica de la que més se n’ha parlat en els últims anys: Cançó de gel i de foc. El primer i el segon títol, Joc de trons i Xoc de reis, respectivament, han estat ja adaptats a la petita pantalla pel prestigiós canal americà per cable HBO, motiu pel qual Dansa amb dracs s’ha convertit més ràpidament que les seves predecessores en un èxit de vendes malgrat com de decebedora va ser la quarta novel·la, Festí de corbs.

Aquesta cinquena part explica fets que succeeixen de forma simultània als narrats en el quart volum, però, al ser considerablement més llarg que el seu predecessor, Dansa amb dracs, un cop assolit poc més de la meitat, torna a recuperar alguns dels personatges que apareixen a Festí de corbs. D’aquesta manera, reprenem als nostres personatges favorits després del succeït a Tempesta d’espases, després de l’assassinat del rei Joffrey, de la mort són culpats Sansa Stark i el Gnom, Tyrion Lannister, que han d’escapar de Desembarcament del Rei. Tyrion, en aquesta novel·la, ja ha deixat la capital, on va assassinar el seu pare, Tywin, durant la fugida, i posa rumb a les Ciutats Lliures amb un grup d’homes que es dirigeixen a veure la Mare de Dracs, Daenerys. L’última descendent dels Targaryen s’ha convertit en la reina de Meereen i ha abolit l’esclavitud, la qual cosa li implicarà més enemics del que s’esperava, mentre, a més, el més ferotge dels seus dracs, que ja estan bastant crescuts, escapa i terroritza la ciutat amb les seves comptades però perilloses aparicions.

Per la seva banda, Jon Neu, nomenat Lord Comandant de la Guàrdia de la Nit, es relacionarà amb un dels aspirants al tron de Ponent, Stannis Baratheon, que es troba al nord per alliberar els salvatges de Més-enllà-del-Mur i unir-los a la seva causa, alhora que ofereix a Jon la possibilitat de renunciar a vestir el negre i prendre Invernàlia com Jon Stark. A més, la presència de Melisandre, la sacerdotessa vermella que acompanya el rei Stannis, posarà dels nervis als defensors del Mur. Una mica més al nord, Bran Stark, el nen esguerrat, continua el seu viatge per les fredes terres de Més-enllà-del-Mur a la recerca d’uns personatges de llegenda als quals els seus amics, Jojen i Meera Reed, diuen que pertany: els verdvidents. Al llarg del llibre, prenem la narració a ulls de molts altres personatges, com Pudent -algú a qui tots coneixem i al que se li ha canviat el nom, doncs crèiem mort-, Victarion i Asha Greyjoy, ser Barristan Selmy -mà dreta de Daenerys – i als que després s’uneixen de nou la reina Cersei, el seu germà Jaume i Arya Stark.

Dansa amb dracs és la segona novel·la més llarga de Cançó de gel i de foc després de Tempesta d’espases, però també una de les més interessants. Si bé és cert que, un cop finalitzada, un té la sensació que, a grans trets, la història ha avançat poc, durant el trajecte succeeixen tantíssimes coses que és impossible deixar de llegir i, tot i les més de 1.000 pàgines que té, el llibre es fa fins i tot curt. A més, la capacitat de Martin per sorprendre els lectors en cada capítol i el seu art a l’hora de posar-nos en la ment de cada un dels personatges són en aquest volum més forts que en cap altre.

Dedicada gairebé per complet a un dels millors personatges de fantasia mai creats, Daenerys Targaryen, aquesta novel·la torna a demostrar qui és el candidat a ocupar el tron que J. R. R. Tolkien va deixar buit en morir. I és que cada vegada el relat de Martin comença a involucrar més i més màgia i s’acosta més al gènere al qual pertany; els encanteris, les bruixes, els dracs, els gegants i altres criatures provinents de la ment de l’autor es passegen per les pàgines d’una història que mai deixa de ser el que la va donar a conèixer: intrigues i passions en una lluita per un tron que sempre segueix present en la ment de tots i cadascun dels personatges.

A Dansa amb dracs, per cert, el temut hivern ha arribat, per fi, als Set Regnes, una cosa que es venia anunciant des de Joc de trons amb la famosa frase “s’acosta l’hivern” i un fet que tots estàvem delitosos per veure, ja que es prediu que aquest atraurà als caminants Blancs de Més-enllà-del-Mur i provocarà el patiment i la mort de molts dels personatges amb els que tant ens hem encapritxat, alguns dels quals ja hem anat perdent pel camí . I aquest llibre no podia ser menys. Amb un final absolutament intrigant, ple de mals auguris, traïcions i morts inesperades, se’ns aplana el camí per al -suposat- penúltim títol de la saga, Vents d’hivern, del que poc se sap encara i per al que ens queda un llarg temps d’espera. Això sí, quan el moment de la seva publicació arribi, la història no s’haurà oblidat gràcies a la fantàstica sèrie de televisió, i segur que molts milers de nous lectors ja estaran preparats per unir-se a la millor novel·la riu mai escrita. Cançó de gel i de foc ja ha fet història fins i tot abans d’estar acabada i perquè Dansa amb dracs es mereix un deu per preparar-nos tan bé per al dur hivern que s’acosta. Llarga vida a George R. R. Martin (si us plau!).

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
FantàsticaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES