Una dona tot terreny

'Mai tornarem a ser les mateixes' és una novel·la chick lit d'un escriptor català que es presenta sota el pseudònim de Brenda H. Lewis
Mai tornarem a ser les mateixes Brenda H. Lewis

 

Santi Baró. Barcelona

La Maica Solís es troba a frec de complir els cinquanta anys; abandonada pel seu marit ja fa un temps; mare d’una nena adoptada xinesa adolescent, la Xin-Zsé; filla d’una mare patidora i tradicional; neboda d’un escurçó; i amiga d’una famosa presentadora de televisió, la Rossi, una impostora que es guanya la vida donant consell a la gent, professionalment i en la intimitat. Això no és tot, per tancar el cercle d’intimitats de la Maica, ens falta una assistent francesa lesbiana i una hostessa d’ungles franceses i llavis perfilats, la mala pècora que  li va robar el seu marit. Tots aquests personatges i d’altres que m’he deixat van llençant llambregades durant la narració per anar dibuixant una història ambientada a Barcelona que es converteix en una mena de recull de relats o experiències d’una dona paranoica que de cop i volta es troba complint cinquanta anys sense ni adonar-se de com.

 

-“L’edat és al cor- em va deixar anar amb veu de locutora compassiva.

-L’edat és a tot arreu, Rossi, no fotis. Sobretot quan es tracta de nosaltres: a les arrugues, als fills, als ex, a les que ens van pispar els ex, als malucs, als mitxelins, a la dieta dissociada…”

 

Brenda H. Lewis (pseudònim) té un estil que ens recorda Sex and the city i Desperated Housewives, que fa que el lector pugui arribar a imaginar-se una barreja de Sara Jessica Parker i Eva Longoria en el paper de Maica. Aquest llenguatge que usa l’autora provoca que  l’humor i la ironia siguin les armes poderoses que atrapen al lector des de la primera pàgina i que ens provoquen, en més d’una ocasió, una sorollosa riallada. I és que només la Maica pot prendre’s les coses i exagerar-les de la manera com ho fa. Ara bé, allò que preocupa a la Maica en complir cinquanta anys i els insuportables fogots, no només pertany a la Maica sinó a qualsevol dona del món.

Mai tornarem a ser les mateixes (Columna/Espasa) és una gran novel·la que busca divertir-nos, sense cap altra pretensió, que no és pas poc, gràcies a uns diàlegs fluïts i intel·ligents i uns passatges genials. Estem davant d’una obra més que recomanable, malgrat el happy end previsible, cantat i gens treballat típic d’aquelles comèdies americanes que sempre acaben igual. L’encert de la traducció de Sílvia Soler ajuda en gran mesura al gran resultat; autora i traductora tenen un estil semblant, cosa que la identificació total de l’una amb l’altra (que de tan compenetrades semblen una) ho acaba celebrant el lector en una expressió genial d’allò que la Brenda H. Lewis ens vol dir.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Chick litLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...