‘22/11/63’, l’últim i el pitjor de Stephen King

L’autor s’atreveix per primera vegada amb els viatges en el temps, creant una porta d’accés als Estats Units de Kennedy

 

Joanma Tena. Barcelona

Mai m’he considerat un gran fan de Stephen King, però la veritat és que, almenys una vegada l’any, acabo llegint alguns dels seus llibres, seduït per la seva ment de geni i la seva increïblement rica imaginació. L’autor té  una facilitat extrema per escriure més llibres que moltíssims autors en molt poc temps, tots ells ben llargs i molt ben elaborats, amb una gran tasca de documentació al darrere. Ja fa gairebé dos anys, King va publicar La cúpula (Plaza & Janés), una obra que deia que portava molt de temps escrivint però la qual mai es veia amb forces d’acabar, tot i que el resultat final va ser absolutament extraordinari. És per això que quan vaig veure que l’autor de Carrie, El resplandor o La milla verde publicava un totxo amb un títol tan misteriós com és una simple data, 22/11/63, el vaig haver de llegir immediatament.

Jake Epping, el protagonista d’aquesta història, és un professor d’anglès a qui li agrada guanyar-se un sou extra amb classes nocturnes per a adults. Un dia, rep un assaig d’un dels seus alumnes, Harry Dunning, en el qual explica, amb faltes incloses, com va presenciar l’assassinat de tota la seva família per part del seu pare cinquanta anys enrere. Jake, commocionat, comença a establir un vincle emocional amb Harry, que es converteix en el seu amic i confident, i és que, com aviat vam descobrir, el protagonista és massa bona persona. Per aquest mateix motiu, quan Al, l’amo d’un restaurant local i amic seu també, li confessa que un càncer està a punt de matar-lo i que ho necessita per complir una missió que l’obsessiona des que va descobrir una misteriosa porta al seu magatzem, Jake no pot negar-se. Però no sap on s’està ficant, ja que aquesta porta és un accés a 1958, cinc anys abans de la mort del president John F. Kennedy, l’assassinat del qual Al portava anys intentant impedir fins que la malaltia li va parar els peus. I així, amb l’esperança de canviar el futur modificant el passat, mogut sobretot per la possibilitat de salvar la família del seu amic Harry, Jake travessa el portal i abandona el món modern, substituint-lo pel de JFK, Elvis i una Amèrica en plena esplendor, plena de grans cotxes, estrelles de cinema, cigars i bona música.

La història del llibre és molt estimulant, i de fet ja sorprenia que algú com Stephen King no hagués tocat mai el tema dels viatges en el temps en cap de les seves novel·les. És el plantejament el que em va arruïnar la lectura. Els primers viatges en el temps es fan molt repetitius, i la història d’amor de Jake amb una llibretera en els anys cinquanta em va resultar una mica avorrida. Si alguna cosa tinc clara és que l’amor no és per Stephen King. En canvi, el que sí és excepcional és el retrat que es fa en el llibre de Lee Harvey Oswald, el suposat assassí de Kennedy, i la possibilitat que King sempre va deixant en l’aire que realment no fos ell el causant de la mort del president, intentant no desmuntar cap de les teories existents.

La veritat és que és un llibre excessivament llarg per al que ens vol explicar, i si hagués estat més curt podria haver-me fet gaudir moltíssim més, ja que té capítols realment interessants, especialment els relacionats amb assassinats o fets importants que han d’impedir-se, però hi ha molta palla de per mig. A més sé que si l’últim llibre que vaig llegir de Stephen King no hagués estat La cúpula, una obra mestra al meu parer, potser les meves expectatives no haguessin estat tan altes. Però no, 22/11/63 no m’ha agradat.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
FantàsticaLLIBRESThriller
9 Comentaris en aquesta entrada.
  • Miquel Àngel
    17 gener 2013 at 14:48
    Deixa una resposta

    No puedo estar más en desacuerdo. La historia de amor entre Jake y la librera me parece totalmente deliciosa. El final me parece emocionante y bastante redondo para lo que suelen ser los finales con Stephen King, que muchas veces le deja a uno alucinando (recuerdo con terror el final de La tienda)

  • Miquel Àngel
    17 gener 2013 at 14:49
    Deixa una resposta

    Y por supuesto decir que es lo peor de Stephen King me parece una sobrada, se ve que no has leido muchos libros de él y por lo tanto se hace incomprensible semejante afirmación.

  • Antonio
    21 març 2013 at 8:32
    Deixa una resposta

    Discrepo con tu opinión, acabo de terminar el libro y me ha tenido enganchadísimo durante un par de semanas, me ha parecido muy bueno.

  • carlos
    4 febrer 2014 at 17:34
    Deixa una resposta

    Discrepo como el resto de gente. La novela me ha parecido preciosa con un final redondo. La historia de Sadie y Jake está bien planteada, y todo el contexto entre el 58 y el 63 también.

    No entiendo bien la crítica

  • koko
    8 juny 2014 at 3:46
    Deixa una resposta

    pues yo si estoy de acuerdo con la critica , para mi trae 200 hojas de mas y se enrrolla con la historia de amor ke me dieron ganas de cerrar el libro en la pagina 423 . y bueno confieso que asi lo hice( stephen king te has pasado con tanto amor ) si quisiera una novela de amor no compraria un libro con este titulo.

  • gambito1000
    19 octubre 2014 at 0:22
    Deixa una resposta

    Yo tampoco me considero un gran fan de King, pero no puedo negar que es un escritor prolífico al cual al parecer se le hace fácil sacar libros constantemente y de diferentes temáticas. Es verdad que este libro no es una obra maestra y lo encuentro muy largo, pero cumple su objetivo.

  • Marco
    26 novembre 2014 at 19:19
    Deixa una resposta

    A mí me han encantado todos los aspectos de esta novela: la psicología de los personajes, la temática, la historia de amor, los viajes en el tiempo, pero sobre todo, el gran detalle con que dibuja King el Estados Unidos de 1958 a 1963 y también el final, donde aparentemente se abren varios universos paralelos al mismo tiempo que colapsan hacia el final de la novela. Eso estuvo impresionante y muy del estilo oscuro de King.

  • Andres
    7 maig 2015 at 17:33
    Deixa una resposta

    Como muchos otros comentarios, discrepo de la crítica.
    Leí el libo hace un tiempo, y me encantó. Me negchó a su elctura, quería saber qué pasaba, la historia está magnificamente explicada, te mantiene en vilo a pesar de que todos conocemos el final de lo de Kennedy. La descripción de la época es excelente, como te hace ver las diferencias entr5e los dos mundos/tiempos es excepecional.
    La historia de amor es el trasfondo, no se hace pesado. Al final, el amor mueve el mundo, se ha demostrado que no hay fuerza más poderosa. Ni el dinero.

  • Ariel
    28 setembre 2015 at 23:13
    Deixa una resposta

    Discrepo por completo con la critica, pero que mas da, es solo una cuestion de gustos;es lo primero que leo de King y me parecio excelente, siempre siendo conciente de que no es su genero normal, pero la construccion de la historia es perfecta…nos transporta a la epoca dorada de america y hace que uno no solo se sienta alli, sino que ademas se sienta a gusto con los lugares, los aromas, los personajes, las comidas, etce…creo que la historia de amos entre George y Sadi es exquisita y trazando un paralelismo con la historia, soy lo que se puede llamar una especie de Jack Epping el cual no llora a menudo o casi nunca, ni siquiera ante la muerte de mi tio, abuela, padre, etce; pero asi como el, no quiere decir que carezca de la capacidad de sentir el dolor…solo no lo expresamos como el resto, pero puedo asegurar que el ultimo capitulo de esta hermosa novela lo lei con los ojos llenos de lagrimas…hacia rato no leia algo asi que me haga poner en la piel del protagonista y este tan dentro de su ser que sentia lo mismo que el en cada paso que George o Jack daba….Gracias Stephen por esta novela….

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES