‘Festí de corbs’, la quarta entrega de ‘Cançó de gel i de foc’

Donada la gran extensió que prenia aquest volum, George R. R. Martin dividir-lo en dos: 'Festí de corbs' i 'Dansa amb dracs'

 

Joanma Tena. Barcelona

Si hi ha alguna cosa en la que coincidim tots aquells que ens hem llegit les quatre novel·les publicades al nostre país fins a la data de la saga Cançó de gel i de foc és en què amb George R. R. Martin cal tenir moltíssima paciència. No perquè les seves novel·les siguin llargues (que ho són) o pesades (en absolut), sinó perquè aquest autor té molt clar cap a on vol anar i, pel que sembla, no l’importa que els altres esperem anys i anys per saber el final, ja que ell ja ho sap i això li permet no viure en aquest estat d’impaciència en el qual ens té als altres. Ningú diu que això sigui un fet totalment dolent, ja que són pocs els escriptors que poden aconseguir tenir en suspens a milions i milions de persones arreu del globus, i a això s’anomena èxit. Però sí molesta, especialment si, durant l’apassionant camí a través de la seva imaginació, un ha de trobar-se amb novel·les com Festí de corbs (Alfaguara/Gigamesh), en la qual la història sembla no avançar res fins gairebé arribat al final.

No és en absolut un llibre avorrit, però no fa honor als brillants tres primers volums de la sèrie. Encara que hi ha ensarronada. Festí de corbs i Dansa amb dracs havien de ser un mateix llibre, però la longitud d’aquest se li va anar a Martin de les mans, motiu pel qual els seus editors li van proposar partir aquesta entrega en dues, amb la dolentíssima opció de separar per personatges i zones geogràfiques en comptes d’agafar meitat i meitat. Per tant, en aquest quart llibre de Cançó de gel i de foc només avancen (i molt poc) les històries de Sansa Stark, els Lannister, Brienne, els germans Greyjoy, Stannis Baratheon i Sam Tarly; és a dir, els personatges menys interessants fins al moment, encara que alguns, com Jaime Lannister, comencin des d’ara a fer-se inesperadament un lloc entre els nostres preferits.

A grans trets, la història continua després de la mort de gairebé tot aspirant al tron, inclosos Robb Stark i Joffrey Lannister. Stannis Baratheon, germà del difunt rei Robert, es troba en el Mur amb la intenció de convèncer els salvatges que viuen més enllà perquè lluitin per la seva causa a canvi d’una llar en Ponent. En Desembarcament del Rei, la reina Cersei conspira per treure els Tyrell, la filla Margaery es casarà aviat amb el rei Tommen, del seu palau, obsessionada amb unes prediccions que li van fer de petita segons les quals Margaery pot arrabassar-li el seu preuat tron. Mentrestant, Sansa Stark es trasllada a viure amb Ditpetit i la seva tieta Lysa Arryn a Niu d’Àligues, on començarà a adonar-se del poc centrada que està la germana de la seva mare i, a les Illes de Ferro els germans Greyjoy es barallaran entre si pel tron.

Després del que s’ha dit, poc més cal afegir. Ja tots sabem, sigui per llegir les novel·les o per haver vist la sèrie, que George RR Martin té una ment increïble i l’habilitat de crear i desenvolupar amb destresa uns personatges absolutament interessants, igual que per matar-los. Però llegir Festí de corbs deixa la sensació que falta alguna cosa, i aquesta cosa és Dansa amb dracs, en què, vist el final d’aquesta quarta novel·la, s’acosten grans i fascinants (a més d’esperats) esdeveniments i en la que, per fi, el temut hivern ha arribat.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
FantàsticaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES