El Maurici Pla més kafkià

'L'alquímia del mercat d'alquímies' és un retrat irònic d’un home que se sent perdut en la recerca del seu tresor personal

maurici

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Vet aquí una història absurda, delirant, però ben pensada i ben travada. Veieu, si no: l’administrador del museu de la ciutat de K. està prou enfeinat, ja que, per una banda, ha de negociar l’ampliació del museu cap als edificis del costat, on la seva dona té una pastisseria i, per l’altra, ha d’aconseguir una obra d’art per tal de què l’operació els hi surti una mica més rentable: Ciutat amb talaies, de Paul Klee. Però la recerca del dibuix de Klee es complica perquè masses persones asseguren tenir-lo i sembla que cap d’elles estan en possessió de l’original. A partir d’aquí, tot es va tornant cada cop més absurd: apareix un sabater que també fa de conseller en temes municipals i de podòleg, entre altres tasques; hi ha un vailet que sembla tenir la clau del tràfic d’obres d’art falses; un col·leccionista una mica excèntric; la dona del protagonista, que està disposada a qualsevol cosa pel seu bé; i la filla dels dos, que sembla més espavilada que cap altre personatge.

D’aquesta manera, Maurici Pla (arquitecte a més d’escriptor) s’inventa una ciutat que no existeix, amb un riu que no existeix i uns personatges i situacions que, podríem dir, tampoc existeixen. Però, en realitat, tota aquesta invenció és un retrat ple d’ironia d’una persona que se sent perduda en una gran ciutat a la recerca del seu tresor personal, d’uns secundaris molt capficats en les seves ambicions i, sobretot, de la corrupció que ningú veu però que ho governa tot. Maurici Pla està parlant d’art, però podria estar parlant d’una altra cosa. Tot conforma un seguit de situacions al més pur estil kafkià, on un alter ego de Josef K. intenta fer tot el que pot per satisfer tothom, però no pot evitar convertir-se en víctima d’aquells que l’envolten.

L’alquímia del mercat d’alquímies (Quaderns Crema) és una novel·la curta ple de simbolisme. Ja el títol apunta a un emplaçament (el mercat d’alquímies) on qualsevol objecte sense valor es pot convertir en un tresor i fins i tot el nom de la ciutat (que, com que no apareix fins el final, ens el reservarem) sembla voler insinuar alguna cosa referent a la capacitat expressiva dels personatges i amb el moviment. Sabem, això sí, des del principi, que el nom de la cuitat comença per K de Kafka i de Klee. En resum, que la novel·la de Pla es pot llegir com una història delirant o bé es pot començar a rascar i endinsar-se en tot allò que hi ha amagat en aquestes pàgines. Un relat original i estimulant. Pura arquitectura literària.

Categories
FantàsticaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La filla petita de Freud

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice), d’Elisabet Riera, és un d’aquells llibres difícils de classificar. És una biografia però no del tot i tampoc...
  • Calatrava no va actuar sol

      Román Fernández. Barcelona La pertinença d’identificar o no l’arquitectura com art és un debat sense fi en el si de la professió. Si bé és indubtable que comparteix...
  • Poca vida però molt llibre

      Salvador Rich. Barcelona Aquesta és la història de quatre amics al llarg dels any. Es coneixen a la universitat i els seguim al llarg de tres dècades més....
  • Postals del vell Japó

      Antoni Garcés. Barcelona A través de la col·lecció “Maestros de la literatura japonesa”, Satori Ediciones ens apropa obres no tan conegudes dels grans autors nipons com Soseki o...