Jaume Cabré: “’Jo confesso’ és una novel·la sobre l’ànsia de saber”

L'autor de 'Les veus del Pamano' torna amb una obra que recull els darrers 600 anys de la història d’Europa
Cabré, davant el seu protagonista, Adria Ardèvol / Fotode Manel Haro

 
Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Jaume Cabré ja comença a acostumar els seus lectors a les novel·les monumentals. Després de l’exitosa Les veus del Pamano (Proa), que ha arrasat dintre i fora de Catalunya (a Alemanya en va vendre 450.000 exemplars), ara publica Jo confesso (Yo confieso en castellà), novel·la ambiciosa que recull els darrers sis-cents anys de la història d’Europa.

El protagonista és Adrià Ardèvol, nascut als anys 40 i fill d’un antiquari del barri de l’Eixample amb masses secrets al darrere. L’Adrià té una infantesa solitària, se sent poc estimat i està ferit per un poderós sentiment de culpa. La novel·la, amb un títol profundament aclaridor, es revela com una confessió que fa el propi Adrià al lector. “Es tracta d’una novel·la que va de la bellesa a la vellesa i sobre l’ànsia de saber”, ha explicat Cabré en la presentació a l’Ateneu de Barcelona, tot senyalant que la coberta és una gran metàfora de l’argument: “el nen intenta agafar un llibre que no li toca per la seva edat”.

Tot i que els fets passen a un pis gran de l’Eixample, en realitat la novel·la recorre altres indrets d’Europa i aprofita per reflexionar sobre “què és la crueltat, què la justícia, com pot ser que una persona no pateixi veient patir a una altra, si hi ha algun déu i en aquest cas per què permet la crueltat”. Cabré ha volgut matissar que en la novel·la hi ha molta presència del mal, però no és aquest l’únic eix argumental de Jo confesso, títol que inevitablement recorda al J’accuse d’Emile Zola. “No intento explicar la crueltat ni donar respostes, sinó que aquest és el context en el que es mou l’Adrià, però em donaria per satisfet si amb la novel·la aconsegueixo que el lector es faci unes quantes preguntes”, ha puntualitzat l’autor.

Cabré ha aprofitat per destacar que la literatura catalana ha aconseguit consolidar-se fora de Catalunya gràcies en bona part a la Fira de Frankfurt i tot salvant que “el gran handicap de la literatura catalana és que no té al darrere un Estat que la impulsi a Europa, com sí succeeix amb altres literatures”. Jo confesso ja ha venut els drets de traducció a Alemanya, França, Itàlia i Holanda.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES