Una novel·la juvenil sobre els perills de patir abusos sexuals

Maite Carranza va guanyar el Premi Edebé amb 'Paraules emmetzinades'

paraules-emmetzinadesSalva G. Barcelona

Intel·ligent, devastadora, realista. Aquests podrien ser tres dels adjectius que més s’apropen a la realitat per definir la nova i guardonada (Premi Edebé de Literatura Juvenil) novel·la de Maite Carranza (Barcelona, ​​1958). Intel·ligent perquè Carranza ens explica sense cap tipus de sordidesa ni detalls escabrosos una història que té com a protagonista Bàrbara Molina, una adolescent que als 14 anys decideix fugir de casa. Però la seva fugida surt malament i acaba segrestada per un psicòpata sexual. I efectivament, aquesta història, tantes vegades escoltada a les notícies està explicada amb pols ferm, denunciant més que furgant a la nafra. I això només té un nom: intel·ligència.

Aquesta és una autèntica novel·la coral, escrita en primera i tercera persona, on cadascun dels implicats té el seu punt de vista: Bàrbara, Pep Molina, el seu magnífic pare; Eva, la seva millor amiga; La Núria, la seva abnegada mare; i Salvador Lozano, l’autèntic fil conductor de la història. També un subinspector dels Mossos d’Esquadra a un escàs dia d’agafar la jubilació i que no es dóna per vençut amb l’expedient de la jove desapareguda. I totes i cadascuna de les seves històries resulten colpidores. Històries d’abusos, tant físics com psíquics. Devastador. I donat que molt freqüentment llegim notícies de violència de gènere o d’abusos sexuals, la història que ens explica Maite Carranza és realista.

La novel·la transcorre en un sol dia, just quan el sotsinspector Lozano està a punt de jubilar-se. No obstant això, a última hora, apareixen noves proves del cas de Bàrbara, l’adolescent desapareguda quatre anys enrere. Maite Carranza teixeix magistralment aquesta història i ens mostra de forma encertada les pors i somnis dels seus protagonistes entrant en la seva psicologia gairebé sense aixecar pols però encertant de ple en els seus trets.

Paraules emmetzinades (publicat a Edebé en català i castellà) hauria de ser de lectura obligada a les escoles del nostre país. És una excel·lent novel·la que trasbalsa i que hauria d’ajudar a obrir els ulls. És, en resum, un avís a la nostra societat i, de passada, un reclam perquè els adults no deixem de banda l’anomenada novel·la juvenil.

Categories
INFANTIL I JUVENILLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES