El gran any d’Andrés Iniesta

A 'Un any al paradís', el jugador del F.C. Barcelona fa un repàs als èxits i algunes interioritats d'una temporada triomfal
Andres Iniesta Un any al paradis

 

Xavier Borrell. Barcelona / @xaviborrell

Andrés Iniesta és un futbolista a qui el seu entrenador va posar com a exemple que hauria de seguir la joventut actual. A més és un ídol de masses per als seguidors barcelonistes. La temporada 2008-2009 és la del triplet blaugrana en què Andrés va marcar un dels gols més importants: en la pròrroga de les semifinals de la Champions League davant el Chelsea, la diana que no oblidarà cap seguidor al llarg dels anys. Aquest gol, que serà recordat juntament amb la temporada triomfal que va realitzar l’equip de Pep Guardiola, és explicat per Iniesta pas a pas. A més, inclou els moments previs i les posteriors celebracions.

Cal destacar que aquest no és un llibre autobiogràfic avorrit i ple de tòpics insignificants. Aquí el jove jugador, amb anècdotes que semblen no tenir importància, revela una sèrie de claus sobre la preparació de l’equip campió o interioritats dels seus companys que el públic en general, per descomptat, desconeix; com ara l’obsessió que tenia Thierry Henry per guanyar la Champions, ja que en la seva anterior temporada havia patit més del que la gent s’imagina. També relata que al propi Andrés li van demanar que no xutés fort en la final contra el Manchester United per por a empitjorar-se de la seva lesió, tot i que reconeix que no era un problema per a ell ja que era un home més de passi que de gol.

Perquè coneguem els seus gustos personals ens fa partícips de les seves aficions per veure futbol a totes hores, fins i tot els partits que ha jugat la mateixa nit o que, de vegades, intenta jugar prèviament a través de videojocs. Com a curiositat, tot i que els seus dos últims entrenadors l’han sotmès a un excés de música del grup britànic Coldplay, ell es queda amb els locals Estopa, especialment el seu primer disc, amb els quals té bona amistat.

Altres dades interessants que ofereix és, per exemple, qui va plorar en veure el vídeo del vestuari de Roma a la final de la Champions o com va ser el partit que li van endossar sis gols al Reial Madrid. No obstant això, se li pot criticar que ens ven una senzillesa de vida difícil de creure donada la quantitat de zeros a la dreta que hi ha en el compte corrent d’un jugador del seu nivell i del seu equip.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Biografies i memòriesEsportsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...