El gran any d’Andrés Iniesta

A 'Un año en el paraíso', el jugador del F.C. Barcelona fa un repàs als èxits i algunes interioritats d'una temporada triomfal

 

Xavier Borrell. Barcelona / @xaviborrell

Andrés Iniesta és un futbolista a qui el seu entrenador va posar com a exemple que hauria de seguir la joventut actual. A més és un ídol de masses per als seguidors barcelonistes. La temporada 2008-2009 és la del triplet blaugrana en què Andrés va marcar un dels gols més importants: en la pròrroga de les semifinals de la Champions League davant el Chelsea, la diana que no oblidarà cap seguidor al llarg dels anys. Aquest gol, que serà recordat juntament amb la temporada triomfal que va realitzar l’equip de Pep Guardiola, és explicat per Iniesta pas a pas. A més, inclou els moments previs i les posteriors celebracions.

Cal destacar que aquest no és un llibre autobiogràfic avorrit i ple de tòpics insignificants. Aquí el jove jugador, amb anècdotes que semblen no tenir importància, revela una sèrie de claus sobre la preparació de l’equip campió o interioritats dels seus companys que el públic en general, per descomptat, desconeix; com ara l’obsessió que tenia Thierry Henry per guanyar la Champions, ja que en la seva anterior temporada havia patit més del que la gent s’imagina. També relata que al propi Andrés li van demanar que no xutés fort en la final contra el Manchester United per por a empitjorar-se de la seva lesió, tot i que reconeix que no era un problema per a ell ja que era un home més de passi que de gol.

Perquè coneguem els seus gustos personals ens fa partícips de les seves aficions per veure futbol a totes hores, fins i tot els partits que ha jugat la mateixa nit o que, de vegades, intenta jugar prèviament a través de videojocs. Com a curiositat, tot i que els seus dos últims entrenadors l’han sotmès a un excés de música del grup britànic Coldplay, ell es queda amb els locals Estopa, especialment el seu primer disc, amb els quals té bona amistat.

Altres dades interessants que ofereix és, per exemple, qui va plorar en veure el vídeo del vestuari de Roma a la final de la Champions o com va ser el partit que li van endossar sis gols al Reial Madrid. No obstant això, se li pot criticar que ens ven una senzillesa de vida difícil de creure donada la quantitat de zeros a la dreta que hi ha en el compte corrent d’un jugador del seu nivell i del seu equip.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Biografies i memòriesEsportsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES