Quan la decadència porta al sexe i el sexe a la decadència

A 'La cebolla', Antonio Moresco retrata un matrimoni que cedeix als seus instints per afrontar les seves misèries
Antonio Moresco La cebolla

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Antonio Moresco (1947) és un autor italià poc conegut a Espanya. Tan aliè és, que en castellà només podem llegir dues de les seves obres: La cebolla i El volcán, ambdues publicades a l’editorial Melusina. La cebolla narra una història de decadència protagonitzada per una parella que s’instal·la en una putrefacta habitació d’alguna zona sense concretar, potser d’Itàlia. Encara que no sabem l’època exacta de la narració, s’intueixen temps de misèria en què l’únic entreteniment de tots dos és practicar sexe de la forma més primitiva i bruta possible. Qui sent, però, la contínua necessitat de saciar els seus desitjos sexuals és ell (tampoc sabem el nom dels personatges); ella simplement se sotmet a les seves exigències: posa’t així, obre les cuixes, masturba’t… L’única presència d’ella en la narració és per deixar constància de la seva submissió. Les poques vegades en què no apareix sotmesa és quan es puja, de manera ritual, a una bàscula que hi ha al bany (no sabem per què ho fa).

Tota aquesta falta de concreció estimula que el lector situï, segons el seu parer, la història en una època i un lloc i intenti donar una explicació a les accions aparentment delirants dels personatges. Ell viu marcat per dues obsessions: fer que els veïns del costat escoltin com se’n va al llit amb ella i que aquesta es converteixi en un ésser objecte del qual fer-ne ús quan li vingui de gust. Ell és capaç de portar les seves fixacions fins a l’extrem i provocar així situacions de sexe violent que serveixen perquè el personatge masculí fugi de la realitat asfixiant en què es troba. Ella, senzillament, es deixa portar i accepta la situació.

Malgrat l’excessiu que pugui semblar el relat, cal dir que aquesta breu novel·la d’Antonio Moresco és una petita obra mestra. L’autor reflecteix a la perfecció fins a quin punt pot arribar la decadència humana i ho fa amb una prosa tan directa, que aconsegueix situar el lector en el mateix pla dels esdeveniments que narra. Per això, el lector sentirà la repulsió d’algunes imatges, l’esgarrifança d’algunes accions i fins i tot la condescendència davant determinats moments de desesperació. Sorprèn la valentia de Moresco. ¿Serà el lector també prou valent com per endinsar-se en aquesta tempestuosa història de personatges derrotats?

Categories
EròticaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...