Un estrambòtic camí de perfecció estètica

A 'El club dels perfectes', Carles Porta explica en clau d'humor una estada en un club per aprimar-se

 

Salva G. Barcelona

Després de la publicació de Tor: Tretze cases i tres morts (La Campana/Anagrama), el reportatge novel·lat que tanta repercussió li va donar a Carles Porta, i a l’espera del resultat de la seva darrera incursió periodística sobre el cas de Fago, ara ens arriba una novel·la curta, El club dels perfectes (La Campana), per alleugerir els nostres maldecaps amb una mica d’humor. Abans d’endinsar-nos en la lectura, ja ens trobem amb una advertència que ens dóna una pista del que s’esdevindrà en la novel·la: “Aquest llibre està basat en personatges i fets reals, potser massa i tot. Els noms són inventats i, si algú s’hi reconeix, segur que s’ho prendrà amb una rialla.”

Narrat en primera persona, el propi Porta ens explica des de la seva experiència, com si fos un diari, el que es va trobant en una setmana de “disciplina estètica en un hotel spa”, tal com indica el subtítol. Durant aquests set dies, i en companyia del seu oncle, que pesa 112 quilos, seran sotmesos a una estricta dieta de només sopes i cremes per dinar i sopar, i a tota mena de tractaments corporals, com ara pílings, massatges amb xocolata o algues, hidroteràpies (fins i tot, gimnàstica davant del mar), caminades, estiraments i, de pas, una hidroteràpia de colon. Tot això per perdre-hi uns quilets, encara que aquells que el veuen li diuen que no en necessita perdre, cosa que al seu oncle no l’hi diuen.

Segurament, tots hem volgut alguna vegada entrar en aquest club dels perfectes o potser ens hem sorprès davant determinats tractaments d’embelliment pels quals no estaríem disposats a passar (o, en algun cas desesperat, sí). Però el que és ben segur és que tot aquest recorregut estètic cap a la perfecció ens ha fet riure en moltes ocasions. I això és precisament el que es proposa Carles Porta amb aquesta novel·leta: fer passar una bona estona amb situacions desenfadades plenes d’humor i de reflexió. I és que, a fi de comptes, si et sobren uns quilets, però ets feliç, potser ja tens el teu estat de perfecció.

Categories
HumorLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Roberto Canessa: “Vaig tenir enveja dels morts perquè el seu patiment havia acabat”

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan un té davant al doctor Roberto Canessa (Montevideo, 1953), metge especialitzat en cardiologia infantil, costa veure en ell a l‘ex jugador de...
  • Innocència criminal

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Amb Tres dies i una vida (Bromera/Salamandra) arriba el Pierre Lemaitre més reflexiu. Després d’arrossegar-nos a un ritme vertiginós en thrillers trepidants com Irene, Alex, Rosy & John i Camille,...
  • Signatures de Sant Jordi 2017

    Ja tenim aquí el recull de signatures de Sant Jordi. De moment, adjuntem les que ens han arribat. A mesura que s’apropi el 23 d’abril, les anirem actualitzant (amb...
  • Un nen prodigi

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fer parlar als infants és ja tot un recurs narratiu amb una llarga tradició. Aquest recurs pot presentar moltes variants, des d’una visió...