Un amor impossible d’oblidar

Clint Eastwood i Maryl Streep van protagonitzar l'adaptació cinematogràfica d'Eastwood de 'Los puentes de Madison County'
los puentes de madison fotograma

 

Patricia Tena. Barcelona

Francesca Johnson és una mestressa de casa que va deixar els seus somnis a Itàlia després de casar-se amb un soldat nord-americà que la va portar a viure a Iowa (EUA). Allà, es dedica a tenir cura del seu marit, un bon home a qui estima, i dels seus dos fills adolescents. Durant quatre dies, la seva família se’n va a una fira de bestiar i ella es queda sola a casa, feliç de disposar de temps per a si mateixa i poder fer una dutxa relaxant, beure te asseguda al seu porxo i escoltar algunes de les seves cançons favorites a la ràdio sense que ningú li canviï l’emissora. Però la seva rutina es veu alterada quan una vella furgoneta s’atura davant de casa. D’ella baixa un home madur, amb els cabells blancs i texans desgastats que li pregunta per una direcció. Pensant que no té res millor a fer, ella s’ofereix a acompanyar-lo fins al lloc. I així coneix a Robert Kincaid, un fotògraf bohemi de la revista National Geographic que visita el comtat de Madison per fotografiar alguns dels seus ponts coberts.

Els quatre dies que passen junts són suficients per il·lusionar-se, enamorar-se i patir. Aquesta trobada marca per sempre les seves vides, perquè, tot i saber que un final feliç per a ells és impossible, “en un univers d’ambigüitats, aquesta certesa només ve una vegada i mai més, no importa quantes vides li toqui viure a una persona”. Clint Eastwood i Meryl Streep van ser els encarregats d’interpretar a Robert i Francesca de forma immortal al cinema i van aconseguir recrear una de les relacions d’amor impossible més boniques que conec.

Aquest és un d’aquells casos excepcionals en què, si he d’escollir, em quedo amb la pel·lícula. El llibre val la pena (és bastant semblant al film a excepció, per exemple, d’un últim capítol en què l’escriptor suposadament s’entrevista amb un músic per saber més sobre l’enigmàtic Kincaid), però aquesta inoblidable història adquireix molta més força si la cara impenetrable de Clint plora sota la pluja i el de Meryl es descompon mentre dubta si obrir o no la porta del cotxe abans que el semàfor canviï de color. En un moment determinat, Robert li confessa a Francesca una cosa molt coherent al mateix temps que dolorosa: “No vull necessitar-te perquè no puc tenir-te”.

Categories
CINEMA I TELEVISIÓFilmotecaRomàntic
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES